Condicions per desgravar el lloguer en la declaració de la renda

Actualment, només poden desgravar en la part estatal els lloguers firmats abans de l’1 de gener de 2017 o l’ampliació dels mateixos. És a dir, si una persona viu de lloguer a la mateixa casa des d’abans de 2017 pot continuar deduint per l’habitatge, fins i tot si en lloc de prorrogar el contracte antic n’ha firmat un de nou. A més d’aquest límit temporal, també hi ha altres requisits com no superar cert nivell d’ingressos en la base liquidable general o de diners generats per les inversions (base liquidable de l’estalvi).

Per poder desgravar pel lloguer, cal consignar-ho a les caselles 562 y 563 de la renda. A més, en omplir les dades personals, cal que identificar la casa on es viu com a domicili fiscal i habitual. La desgravació estatal en la renda per arrendament d’habitatge és del 10,05 % del lloguer que es paga sobre una base màxima de 9040 € anuals. És a dir, es podran deduir 904 € a l’any del que s'ha pagat de lloguer, sempre que el contracte sigui anterior a 2017.

No obstant, aquest màxim només està disponible per a les persones amb una base imposable inferior a 17.707,2 €. A partir d'aquí es va reduint fins desaparèixer en arribar als 24.107,2 €. Per tant, si la base imposable del contribuent és superior a aquests 24.107,2 €, no es pot desgravar res pel lloguer encara que el contracte sigui anterior a 2017.

A més, a Catalunya poden desgravar les persones menors de 33 anys, viudos de més de 65 anys, els qui hi han estat a l’atur més de 183 dies o persones amb un grau de discapacitat superior al 65 %. La deducció per a aquests col·lectius és del 10 % del lloguer amb un màxim de 300 € a l’any i de 600 € per als quals a més siguin família nombrosa. Per accedir-hi, la base imposable menys el mínim personal i familiar no podrà ser superior a 20.000 €, tret de per a famílies nombroses, que serà de 30.000 €.