Aquesta és la raó per la qual les dones tenen antulls durant l'embaràs

Un antull és un desig urgent i passatger, habitualment capritxós i que es produeix en més mesura entre dones embarassades en tractar-se d’una etapa en què el cos de la mare pateix una sèrie de canvis fisiològics i de comportament per crear un ambient favorable per al desenvolupament de l’embrió. El Servei Nacional de Salut del Regne Unit (NHS) assenyala que no hi ha un moment específic en què comencin els antulls, és més probable que succeeixin durant el primer trimestre d’embaràs. També és possible que les embarassades no tinguin cap antull.

El report d’un estudi dirigit investigadors de la Universitat de Barcelona i de l’IDIBAPS assenyala que igual com les dones embarassades, els ratolins femelles són més sensibles als aliments dolços i desenvolupen comportaments de afartaments cap als aliments rics en calories. En l’estudi publicat a la revista Nature Metabolism es va trobar que durant l’embaràs cervell dels ratolins femelles té canvis en les connexions dels circuits cerebrals de recompensa, així com en els centres gustatiu i sensoriomotor. “La dopamina és un neurotransmissor clau en els comportaments de motivació o desig”, assenyala l’investigador March Claret. L’equip va observar els nivells de dopamina i l’activitat del seu receptor augmenten en una regió del cervell involucrada en el circuit de recompensa, el que contribueix a l’augment d’antulls.

A més, l’equip va demostrar que els antulls persistents tenen conseqüències per a la descendència. Segons les descobertes, aquests desitjos irrefrenables afecten el metabolisme i el desenvolupament de circuits neuronals que regulen la ingesta d’aliments, la qual cosa provoca augment de pes, ansietat i trastorns alimentaris. “Aquests resultats són impactants, ja que molts dels estudis se centren en l’anàlisi de com els hàbits permanents de la mare —com l’obesitat, la desnutrició o l’estrès crònic— afecten la salut del nadó. Tanmateix, aquest estudi indica que amb comportaments breus però recurrents n'hi ha prou per augmentar la vulnerabilitat psicològica i metabòlica de la descendència”, conclou Claret.