La Mediterrània ja té 1.000 espècies invasores

A la Mediterrània, el mar més envaït del planeta, ja hi viuen més de 1.000 d’espècies procedents d’altres ecosistemes, que en les últimes dècades han trobat en aquesta conca una nova casa, segons alerta l’informe El efecte del canvi climàtic a la Mediterrània realitzat per World Wildlife Fund (WWF).

Les causes van des dels efectes del canvi climàtic fins l’intens comerç marítim d’aquesta zona geoestratègica, per ser unió de tres continents. També influeix la mateixa fisonomia natural d’aquest mar tancat. El mar Mediterrani s’escalfa i cada vegada ho fa més de pressa, un 20% més ràpid que la mitjana|mitja global i ja supera en un grau i mig la mitjana de l’època preindustrial (1880), segons assenyala l’informe Riscos associats al canvi climàtic i els canvis mediambientals a la regió mediterrània, elaborat per la xarxa MedECC.

Així, la Mediterrània es tropicalitza i esdevé una zona confortable per a noves espècies d’aigües càlides, però menys acollidora per a aquelles que necessiten aigües més fredes, que es desplacen cap a latituds més al nord. No obstant, en el cas de la Mediterrània, en ser un mar semitancat, connectat a l’Atlàntic per l’Estret de Gibraltar i al Mar Negre per l’estret del Bòsfor, les espècies marines natives compten amb poc marge per trobar noves localitzacions, per la qual cosa si no són capaces d’adaptar-se, la seua supervivència passa a veure’s amenaçada.

La Caulerpa cylindracea, una alga verda endèmica del sud-oest d’Austràlia que es creu que es va introduir a través del trànsit marítim és, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), una de les 100 pitjors espècies invasives, ja que és capaç d’alterar les condicions físiques i químiques del medi natural. De la mateixa forma, la Lophocladia lallemandii, una alga roja filamentosa, està desplaçant la Posidònia oceanica, una espècie fonamental davant el canvi climàtic, ja que actua com a magatzem de diòxid de carboni. No obstant, no totes les espècies exòtiques tenen efectes negatius en els ecosistemes on s’introdueixen. És el cas de l’Halophila stipulacea, que contribueix al segrest de CO2.

Pel que respecta a espècies animals, destaquen el peix lleó es caracteritza per les cridaneres vetes blanques i roges i les aletes amb espines verinoses i procedeix de l’Indo-Pacífic. Un altre d’exòtic és el peix conill, també verinós, amb tonalitats que van des del marró|merder al gris verdós, i del marró clar a groc al ventre. El seu origen és al mar Roig i l’Oceà Índic. Té espines molt verinoses que poden arribar a ser letals, per la qual cosa suposa un risc per a la pesca esportiva i un hàndicap per al turisme a les zones costaneres.

El cranc blau americà, procedent de les costes d’Amèrica del Nord i Amèrica Central (en menor mesura també present al Brasil) és una altra de les espècies que més problemes estan donant. Ja s’han detectat al Mar Menor de Múrcia, encara que sense grans afeccions, i al Delta de l’Ebre, on sí que s’han creat poblacions importants.