La pobresa duplica el risc de patir obesitat o sobrepès en els nens

Els hàbits més sedentaris dels menors per la covid -pel tancament d’aules, menjadors escolars i activitats de lleure i l’augment de l’ús de pantalles- han elevat al 28 % l’obesitat infantil, que a les cases amb rendes més baixes arriba fins al 32,5 % dels nens de 4 i 16 anys i amb més rendes al 19 %.

Save the Children analitza en l’estudi "Adeu a la dieta mediterrània: nutrició i hàbits saludables de la infància a Espanya" la incidència de la pandèmia i de la renda de les famílies en la salut nutricional dels nens i els seus hàbits saludables, comparant un sondeig a més de dos mil famílies realitzat l’octubre de 2021 amb l’Enquesta Nacional de Salut (2017). "Viure en una casa pobra duplica el risc de patir obesitat o sobrepès, que a Espanya ja tenen un de cada tres nens després de la pandèmia," ha assegurat Andrés Conde, director general de l’ONG, que ha advertit que la situació pot agreujar-se per la pujada de preus d’aliments com verdures i fruites.

Les cases amb menors ingressos tenen menys possibilitats d’accedir als aliments necessaris per a una dieta equilibrada, de sufragar activitats extraescolars o de lleure no sedentari o de tractar problemes de salut, com els trastorns de conducta alimentària o les patologies bucodentals, que les cases amb rendes altes, destaca l’informe. "La inflació s’acarnissa amb les famílies més pobres, perquè l’encariment de preus als aliments essencials és més dur per a les rendes més baixes", ha afegit Conde. A més, "els barris més pobres tendeixen a concentrar més nombre de restaurants i establiments de menjar ràpid".

Les xifres que mostren la incidència de la renda: el 18,1 % dels menors de famílies amb ingressos més baixos consumeix diàriament menjar ràpid davant el 10 % dels de famílies benestants; respecte a l’activitat física o esportiva, la practiquen amb regularitat el 71 % de les cases amb ingressos alts i descendeix el 41 % en les famílies de renda baixa.

El responsable de l’organització de defensa de la infància ha incidit que la pandèmia ha interromput la tendència positiva de descens de les taxes d’obesitat, que se situaven en el 27,6 % i l’ha elevat fins el 28%, i insisteix que la situació inflacionista pot elevar aquests percentatges. Respecte a les diferències per sexe, desapareixen en la primera infància -de 4 a 12 anys-, però sí que destaquen en l’adolescència: es produeix en el 28 % dels nois, davant el 13 % de les noies.

Més hores de pantalles i menys de son, més probabilitat de sobrepès

La pandèmia ha sumat mitja hora més d’ús de pantalles, que és el temps que els joves han restat al son, explica l’estudi. Els nens que dediquen més de dos hores a l’ús de mòbils, ordinadors o altres pantalles ha passat del 25 % al 42 %, que el cas dels adolescents sumen gairebé quatre hores d’ús al dia.

L’informe recorda que són factors determinants de l’obesitat i el sobrepès en la infància, no només la qualitat de la seua alimentació, l’activitat física que realitzen o el nombre d’hores que passen dormint o davant una pantalla, també factors ambientals, culturals i biològics -si els seus pares i mares són obesos tenen més possibilitats de patir excés de pes.

La pandèmia ha afectat la reducció del consum de verdures i, en especial, la fruita: el 2017 el 56 % consumia fruita diàriament i el mes d’octubre passat era el 40 %.

Beques menjador i fiscalitat estricta al menjar no saludable

Per a Save the Children, els menjadors escolars són els grans aliats contra l’excés de pes perquè garanteixen un menjar saludable, per la qual cosa demanen d’estendre les beques a tots els menors que ho necessitin.

Del 27,4 % de menors en situació de pobresa, segons l’INE, només l’11,2 % percep beca menjador. L’estudi mostra les diferències entre comunitats: País Basc ofereix cobertura completa per sobre de la seua taxa de pobresa, mentre que Múrcia, Melilla, Illes Balears i Cantàbria amb prou feines arriben al 5 % d’aquests nens, detalla.

Save the Children proposa aplicar "una fiscalitat més estricta als aliments perjudicials per a la salut i una de més beneficiosa a l’alimentació saludable", regular la figura del dietista i crear equips multidisciplinaris per a la lluita contra l’obesitat infantil.

"Els nens i nenes de Suècia són els més propers a portar una dieta mediterrània a Europa, quan precisament aquesta dieta va nàixer als països de la ribera de la Mediterrània, que l’estem perdent," ha reflexionat Conde.