Aquestes són les imatges guanyadores dels World Press Photo 2022
Per primera vegada en els 67 anys d’història dels premis, la 'Foto de l’any' és una instantània sense persones en ella
Una imatge captada per la fotoperiodista Amber Bracken, per a 'The New York Times', que mostra les tombes dels nens indígenes del Canadà, s’ha alçat com a 'Foto de l’any' als World Press Photo 2022. La fotografia guanyadora es titula 'Escola residencial de Kamloops'. La imatge de la fotògrafa canadenca capta vestits taronges penjats en creus al llarg d’una carretera al Canadà, que commemoren els 215 nens indígenes de l'Escola Residencial Indígena de Kamloops, les restes mortals dels quals van ser localitzades en tombes sense identificar. Per primera vegada en els 67 anys d’història dels World Press Photo, la 'Foto de l’any' és una fotografia sense persones en ella.
El jurat ha atorgat a aquesta imatge el premi 'Foto de l’any' dels World Press Photo perquè "resumeix una història global d’opressió colonial, que ha d’abordar-se per enfrontar els desafiaments del futur." "Aquest és un moment tranquil de venjança global per a la història de la colonització, no només al Canadà sinó a tot el món," ha afirmat la presidenta del jurat, Rena Effendi.
El maig de 2021, una investigació va treure a la llum les restes mortals de 215 de menors d’edat en una fossa comuna del col·legi canadenc tancat el 1978. Aquest tipus d’escoles es van crear en els segles XIX i XX per assimilar de forma forçosa als joves indis i estaven finançades per l’Estat i gestionades per organitzacions religioses.
Precisament, el Papa es va reunir la passada setmana amb prop de 20 delegats de l’Assemblea de les Primeres Nacions, una associació que agrupa a més de 900.000 indígenes del Canadà, que van viatjar a Roma per compartir amb el Pontífex la seua experiència a 139 internats, un 46% gestionats per entitats catòliques, on se’ls imposava per la força les tradicions europees. El Pontífex va demanar perdó per la "deplorable conducta" de l’Església en aquests casos.
El premi en la categoria de 'Reportatge Gràfic de l’Any' ha recaigut en el fotoperiodista australià Matthew Abbott pel seu treball 'Salvant boscos amb foc', publicat a National Geographic. Els indígenes australians cremen la terra estratègicament, en una pràctica coneguda com a 'crema en fred’, per protegir el seu medi ambient. Es crema únicament la brossa i eliminen així l’acumulació que pot convertir-se en combustible i alimentar les flames més grans.
Els guardaboscos de Warddeken (Austràlia) combinen el coneixement tradicional amb les tecnologies contemporànies per prevenir incendis forestals, reduint així el CO2 que escalfa el clima. El jurat ha concedit a aquest projecte el premi 'Reportatge Gràfic de l’Any' de World Press Photo perquè "està orientat a la solució i presenta coneixements que s’han de compartir a tot el món per abordar les conseqüències de la crisi climàtica global".
D’altra banda, el premi al 'Format Obert’ ha estat per a 'La sang és una llavor' de l’equatoriana Isadora Romero, que qüestiona la desaparició de les llavors, la migració forçada, la colonització i la consegüent pèrdua de coneixements ancestrals. Segons ha indicat la Fundación World Press Photo, el projecte premiat és un vídeo compost per fotografies digitals i fílmiques, algunes de les quals van ser preses en pel·lícula de 35mm i posteriorment dibuixades pel pare de Romero.
El jurat ha atorgat a aquest treball el premi 'Format Obert’ de World Press Photo perquè "connecta la pèrdua personal del coneixement ancestral i el patrimoni cultural amb l’esborrament estratègic del coneixement antic i les formes de vida, en un impactant comentari sobre les conseqüències de la pèrdua de l’agrobiodiversitat global."
Quant al World Press Photo al 'Projecte a Llarg Termini', el premi ha estat per al brasiler Lalo de Almeida per la seua 'Distopia amazònica', una col·lecció de testimonis que exposen els efectes de múltiples capes de la destrucció de la terra i el saqueig dels recursos naturals, tal com l’experimenten les comunitats brasileres. El jurat ha concedit a aquest projecte el premi perquè demostra "contundentment els efectes de l’abús de la terra per part de la Humanitat i vincula aquestes realitats amb una narrativa globalment comprensible sobre la crisi climàtica".
La presidenta del jurat mundial, Rena Effendi, ha explicat que "les històries i fotografies dels guanyadors mundials estan interconnectades". "Els quatre, a la seua manera única, aborden les conseqüències de la cursa de la Humanitat pel progrés i els seus efectes devastadors al nostre planeta. Aquests projectes no només reflecteixen la urgència immediata de la crisi climàtica, sinó que també ens donen una idea de les possibles solucions", ha subratllat.