Descobreixen la galàxia més llunyana de la història, la més propera al Big Bang

Un equip internacional d’astrònoms ha descobert l’objecte astronòmic més llunyà observat fins ara, una galàxia que ha estat batejada com HD1 i que està a uns 13.500 milions d’anys llum.

L’equip d’astrònoms, entre qui hi ha investigadors del Centre d’Astrofísica d’Harvard i del Smithsonian, proposen dos idees: que HD1 estigui formant estrelles a un ritme sorprenent i que fins i tot contingui estrelles de la Població III -les primeres de l’univers- que mai no han estat observades, o que contingui un forat negre supermassiu amb una massa cent milions de vegades superior a la del nostre Sol.

"Respondre a les preguntes sobre la naturalesa d’una font tan llunyana pot ser un repte", diu Fabio Pacucci, autor principal de l’estudi i astrònom del Centre d’Astrofísica. "És com endevinar la nacionalitat d’un vaixell a partir de la bandera que enarbora, sent lluny a terra, amb la nau enmig d’un vendaval i una densa boira. Un pot veure potser alguns colors i formes de la bandera, però no en la seua totalitat. És un llarg joc d’anàlisi i exclusió d’escenaris inversemblants", adverteix.

Ara per ara se sap que HD1 és extremadament brillant en llum ultraviolada, el que significa que, "alguns processos energètics estan ocorrent allà o, millor encara, van ocórrer fa alguns milers de milions d’anys", diu Pacucci.

Al principi, els investigadors van suposar que HD1 era una galàxia estàndard que està creant estrelles a un ritme alt però després de fer els càlculs, van comprovar que HD1 les produeix a "un ritme increïble" superior a les cent estrelles per any, una xifra "almenys 10 vegades superior a la qual cosa esperem per a aquestes galàxies", comenta l’astrònom.

Va ser llavors quan l’equip va començar a sospitar que HD1 podria no estar formant estrelles normals i corrents. "La primera població d’estrelles que es va formar en l’univers era més massiva, més lluminosa i més calenta que les estrelles modernes", diu Pacucci. "Si assumim que les estrelles produïdes en HD1 són aquestes primeres, o estrelles de la Població III, llavors les seues propietats podrien explicar-se més fàcilment. De fet, les estrelles de la Població III són capaces de produir més llum ultraviolada que les estrelles normals, la qual cosa podria aclarir l’extrema lluminositat ultraviolada de HD1," raona.

Tanmateix, una altra possible explicació de l’extrema lluminositat de HD1 bé podria ser l’existència d’un forat negre supermassiu, ja que en engolir enormes quantitats de gas, la regió que envolta al forat negre podria emetre fotons d’alta energia. De ser així, seria de molt el forat negre supermassiu més primerenc conegut per la humanitat, molt més proper al Big Bang que el que actualment té aquest rècord.

Tal com ho explica l’astrònom del Centre d’Astrofísica i coautor de l’estudi, Avi Loeb, "HD1 representaria un nadó gegant a la sala de parts de l’univers primitiu". Però a més, "en formar-se uns centenars de milions d’anys després del Big Bang, un forat negre en HD1 ha d’haver crescut a partir d’una llavor massiva a una velocitat sense precedents. Una vegada més, la naturalesa sembla ser més imaginativa que nosaltres", conclou Loeb.