El català, en boca de tothom?

L'actual polèmica pel 25 per cent de classes en castellà a les aules de Catalunya ha encès encara més, si és possible, el debat sobre la pèrdua de protagonisme del català en tots els àmbits. Les últimes enquestes reflecteixen el retrocés a Lleida en els últims anys en l'ús del català, que ha perdut més de mig milió de parlants a Catalunya.

Un informe de la Plataforma per la Llengua adverteix que, amb només un 32 per cent de parlants habituals, l’ús social del català s’ha reduït en tots els territoris del domini lingüístic. El resultat: en només quinze anys, el català ha perdut més de mig milió de parlants.

Aquesta ONG del català llança una pregunta: fins quan ignorarem aquesta emergència lingüística? Aquest debat perenne s’ha agreujat en els últims mesos amb la polèmica sentència del 25% de classes en castellà a les aules catalanes, que està provocant la revisió del sistema d’immersió lingüística. L’àmbit educatiu sembla l’últim reducte de resistència de la llengua catalana, l’ús social de la qual retrocedeix a la majoria de sectors del país. A les comarques de Lleida, el panorama no és més falaguer que a la resta de Catalunya, com reflecteix l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població, que elabora cada cinc anys la Generalitat.

L’última disponible, publicada el 2018 –l’any que ve toca la pròxima–, ja marcava una tendència descendent, com es veu al gràfic d’aquesta pàgina. Al pla de Lleida, l’ús del català com a llengua habitual va caure gairebé 5 punts respecte a l’anterior enquesta del 2013; i a les comarques de l’Alt Pirineu i Aran, la caiguda va ser del 2,5 per cent. El lingüista i professor emèrit de la UdL Ramon Sistac, membre de l’Institut d’Estudis Catalans, alerta que les estadístiques estan afectades per l’increment de població procedent de fora de Catalunya registrat a les comarques de Lleida també en les últimes dècades.

De fet, en els últims quinze anys la població d’origen estranger ha crescut fins al 20% dels habitants de la província (el 2007, era el 14%). “Durant el segle XX, la majoria de població arribada de fora era castellanoparlant, però en aquest segle això ja no és així”, assegura Sistac. D’altra banda, “molts adults i joves han passat per la immersió lingüística a l’escola.

Entenen i saben parlar català, però molts o no estan en condicions o no en saben prou per parlar-lo de forma habitual. Una cosa és poder entendre un client en un comerç i una altra és mantenir converses fluides de política o futbol..., o saber renegar en català! No disposen d’un català col·loquial com podem haver-lo après des de petits”, conclou Sistac.Des del Consorci per a la Normalització Lingüística posen el seu gra de sorra. El centre de Lleida registra des del 2015 una mitjana de més de 2.200 alumnes als cursos de català.

“El 2019 vam superar els 3.000, però la pandèmia va provocar una caiguda de matriculacions i de l’activitat presencial en favor de la formació en línia”, explica la directora del Consorci a Lleida, Balbina Escolà. “L’objectiu és recuperar al més aviat possible el nivell del 2019 i almenys un 70 per cent de presencialitat a les aules”, afegeix. Això sí, per abordar l’emergència lingüística no només fa falta “sensibilitzar” els nous lleidatans d’origen estranger sinó també “conscienciar” la població catalanoparlant perquè no canviï al castellà en determinades situacions socials.

En aquest sentit, l’InformeCAT 2021 de la Plataforma per la Llengua destaca que vuit de cada deu catalanoparlants canvien de llengua quan els parlen en castellà.D’altra banda, un dels àmbits tradicionalment opacs en la normalització lingüística és el de la Justícia. Aquest divendres, la conselleria va revelar que només un 10,9% de les sentències dictades l’any passat als jutjats de Lleida es van redactar en català. Per posar-hi remei, la mateixa consellera Lourdes Ciuró va presentar en un acte a la Seu Vella el nou portal jurídic compendium.cat, una eina gratuïta amb un catàleg de més de set-cents recursos de llenguatge jurídic que per a aquest mateix 2022 està previst ampliar-lo fins als 1.000.

Com a mínim no totes les estadístiques són pessimistes: el 80,9 per cent dels habitants de Catalunya creuen que el català encara existirà d’aquí a cent anys.

«Si visc a Catalunya, he d’adaptar-me a la seua cultura»

José Alberto Noriega és un veneçolà que porta set anys a Espanya, els dos últims a Lleida, i assegura que “sempre he pensat que si visc en un lloc determinat, ara a Catalunya, he d’adaptar-me a la seua cultura i no al revés”. Per aquest motiu, ha gaudit de classes de català gratuïtes en ple lloc de treball, una botiga d’impressió digital i retolació, en el marc del projecte Comerços aprenents que ha posat en marxa des de fa uns mesos el Consorci per a la Normalització Lingüística de Lleida.

Classes per aprendre vocabulari bàsic per a una botiga: des del bon dia fins a quant costa?. “És un bon sistema per als comerciants. Ara m’estic llançant en català amb els clients”, afirma.

La presència del català a Netflix, gairebé nul·la

La presència a Netflix d’obres audiovisuals en llengua catalana és “gairebé nul·la”, del 0,5%, segons va criticar el Consell de l’Audiovisual de Catalunya al febrer. La plataforma oferia llavors un total de 6.034 obres, de les quals només 30 eren en català.

El castellà ven més, però puja el català

La venda de llibres segueix liderada per títols en castellà, encara que durant els últims anys ha pujat en català.

Així ho manifesta Jordi Caselles (Gremi de Llibreters de Lleida), que assenyala que “si fa uns anys la proporció era de 80-20 en favor del castellà, ara s’ha retallat a un 65-35”. Autors d’èxit catalans, per exemple Rafel Nadal, venen majoritàriament en català (només un 5 per cent traduït al castellà), mentre que escriptors castellans, com Fernando Aramburu, venen un 80 per cent en la llengua original i un 20% la traducció al català. Els best-sellers internacionals es venen majoritàriament en castellà, encara que hi ha un gènere en el qual guanya clarament el català: el llibre infantil fins als 12 anys (90% de les vendes).

‘Alcarràs’, un miratge en català al sector

La creu del sector: només nou llargmetratges en català van competir aquest any als Premis Gaudí (l’any passat ja es va tocar fons amb només sis). La cara, el triomf a la Berlinale al febrer d’Alcarràs, de Carla Simón, pel·lícula rodada en català.

«En la Justícia no s’ha d’exigir el català, és que és un dret»

L’advocada Meritxell Estiarte, representant del Col·legi de l’Advocacia de Lleida a la comissió de la llengua del Consell de l’Advocacia de Catalunya, reclama que els ciutadans facin valer els seus drets lingüístics en l’àmbit de la Justícia. “No s’ha d’exigir el català, és que és un dret dirigir-te en català a l’Administració de Justícia i que et respongui també en català.” Això sí, reconeix que les sentències judicials redactades en català segueixen sota mínims.

“Fa anys vam arribar a un 25 per cent a Lleida, però no cal que ens enganyem, hi havia un servei de traducció de la Generalitat que ara ja no funciona i, clar, la mitjana actual no supera el 8 per cent”, revela. Afegeix, no obstant, que “estem millor que a Barcelona”.

Etiquetes comercials compromeses amb l’ús de la llengua catalana

El projecte Etiqueta’t en català és una de les línies de treball que impulsa la Plataforma per la Llengua per fomentar l’ús del català en l’etiquetatge comercial. Més d’una seixantena d’empreses de tot Catalunya –una quinzena a Lleida– també han incorporat als seus productes un segell identificatiu, amb domini gràfic de la senyera, per posicionar-se de cara als consumidors com a marques que transmeten valors, entre els quals el del respecte pel dret i la diversitat lingüística.L’artesà del formatge Salvador Maura, de Mas d’Eroles, a Adrall (Alt Urgell), té clar que “tots hauríem d’etiquetar en català i no haurien de fer falta aquest tipus d’iniciatives”, informa C.Sans. Ja és el segon any que s’afegeix a aquesta campanya i assegura rotund que seguirà “fins que l’ús del català s’estengui de forma majoritària”. També posa als seus productes el Segell de la Plataforma per la Llengua el propietari de RB Sidra de Preixana (Urgell), Andoni Riera, que defensa que “el català no és cap barrera comercial”, informa Laia Pedrós. D’arrels basques, Riera assegura que “mai hem tingut cap problema per etiquetar la nostra sidra només en català”.

«Ser parella lingüística, el millor per conèixer gent i la llengua»

Andreu Vázquez, que va arribar a Catalunya amb setze anys, porta més de mitja vida a Lleida i una vintena d’anys a Òmnium Cultural, del qual presideix la delegació de Lleida-Ponent des del 2019. “Sempre dic que parlo català malgrat els catalans”, afirma somrient i llança així una crítica a un dels problemes que ell sempre posa al davant: “El suposat sentit de la bona educació que fa que la majoria de catalans canviïn de llengua si l’interlocutor els contesta en castellà.

Jo vaig arribar aquí amb setze anys i em va costar més del que és natural perquè ningú em parlava en català.” Vázquez és conscient que la pressió demogràfica de les últimes dècades ha impulsat el descens de l’ús social del català, però assegura que “el futur de la llengua catalana depèn de tots els que fa anys que parlem català i no dels nouvinguts al país”. En aquest sentit, recorda que “si l’ús social del català va resistir els quaranta anys del franquisme va ser perquè ningú va renunciar a la llengua; per això, en l’actualitat, és necessari que tots ens sentim responsables de forma individual per mantenir-la, és una qüestió sobretot de voluntat pròpia”. De tota manera, el president d’Òmnium-Lleida lamenta que “sabent només castellà pots desenvolupar una vida perfectament normal a Catalunya; el que només parli català, per exemple algú que ve de la Catalunya Nord, tindrà moltes dificultats”.

Per aquest motiu, també critica que “els que contínuament ens estan venent el bilingüisme, en realitat el que volen és la substitució lingüística que, evidentment, farà caure la llengua minoritzada, el català”. Vázquez també lamenta l’actual polèmica després de la sentència del 25 per cent de castellà a les aules: “La immersió lingüística era el gran tresor que teníem, fruit del consens de tot el país, i si perdem l’escola, ho perdrem tot.”