CANVI CLIMÀTIC
L'escalfament reorganitzarà ecosistemes marins de formes inesperades
Hi haurà menys espècies de peixos productius per capturar en el futur i moltes espècies es desplaçaran als pols
Un nou estudi de la Universitat de Rutgers ha descobert que, a mesura que les temperatures s’escalfen, les interaccions entre depredadors i preses impediran que les espècies es mantinguin en les condicions en les quals podrien prosperar.
Publicada a la revista 'Proceedings of the Royal Society B', la investigació presenta un panorama mixt de la salut dels oceans. No només les grans espècies i les pesques d’importància comercial es desplaçaran fora de les seues àrees de distribució històriques a mesura que el clima s’escalfa, sinó que probablement no seran tan abundants fins i tot en les seues noves àrees de distribució geogràfica.
Per exemple, un pescador de bacallà a l’Atlàntic podria continuar trobant peixos d’aquí a 200 anys, però en quantitats significativament menors.
"Des del punt de vista de la pesca, això suggereix que, encara que les espècies que pesquem avui estaran allà demà, no estaran en la mateixa abundància. En aquest context, la sobrepesca resulta més fàcil perquè les taxes de creixement de la població són baixes --alerta Malin Pinsky, coautor de l’estudi i professor associat del Departament d’Ecologia, Evolució i Recursos Naturals de Rutgers--. L’escalfament unit a la dinàmica de la xarxa alimentària serà com posar la biodiversitat marina en una batedora".
Els estudis anteriors sobre els canvis en les àrees de distribució dels hàbitats se centraven en els impactes directes del canvi climàtic sobre les espècies individuals. Si bé aquestes projeccions d’espècies "individuals" ofereixen una visió de la composició de les comunitats oceàniques en un món que s’escalfa, no han tingut en compte en gran manera com les interaccions de les xarxes alimentàries afectaran el ritme del canvi.
El nou estudi va examinar les interaccions tròfiques --el procés pel qual una espècie es nodreix a compte d’una altra-- i altres dinàmiques de les xarxes alimentàries per determinar com afecta el canvi climàtic les àrees de distribució de les espècies. Utilitzant sofisticats models informàtics, els investigadors van determinar que les interaccions entre depredadors i preses fan que moltes espècies, especialment els grans depredadors, canviïn les seues àrees de distribució més lentament que el clima.
"El model suggereix que, durant els propers 200 anys d’escalfament, les espècies canviaran contínuament les seues àrees de distribució", adverteix l’autor principal, E. W. Tekwa, antic postdoctorat de Rutgers en ecologia, evolució i recursos naturals, que ara treballa a la Universitat de Colúmbia Britànica. "Fins i tot després de 200 anys, les espècies marines continuaran estant al darrere dels canvis de temperatura, i això és especialment cert per a les que es troben en la part superior de la xarxa alimentària", afegeix.
A mesura que el clima s’escalfa, milions d’espècies es desplacen cap als pols en una dràstica reorganització de la vida a la Terra. Tanmateix, la nostra comprensió d’aquesta dinàmica ha ignorat en gran manera una característica clau de la vida: els animals i altres organismes han de menjar. Els investigadors han omplert aquest buit de coneixement examinant com la necessitat bàsica d’alimentació afecta els moviments de les espècies. Els investigadors van desenvolupar un "model de xarxa alimentària espacialment explícit" que incloïa paràmetres com el metabolisme, la mida corporal i els rangs òptims de temperatura.
En tenir en compte el canvi climàtic, el seu model va revelar que les interaccions tròfiques dinàmiques dificulten la capacitat de les espècies per reaccionar ràpidament a l’escalfament de les temperatures. També van descobrir que els depredadors superiors de més mida romanen més temps que les preses més petites en els hàbitats històrics, en part a causa de l’arribada de noves fonts d’aliment a les seues àrees de distribució abans de l’escalfament. "Aquesta dinàmica no es produirà només en un lloc, sinó a nivell mundial --assenyala Pinsky--. Això no augura res de bo per a la vida marina, i no és un efecte que s’hagi reconegut àmpliament".