Què és el vishing i com evitar-lo

El vishing, una combinació de les paraules 'veu' i 'phishing' i consisteix en una estafa telefònica dissenyada perquè la víctima comparteixi mitjançant engany informació personal. Els estafadors suplanten la identitat d’una empresa real, organització o fins i tot d’una persona de confiança.

El vishing és una forma de phishing telefònic. El phishing consisteix en qualsevol tipus de missatge -com un correu electrònic, un text, una trucada o un missatge de xat directe- que sembla procedir d’una font de confiança, però no ho és. L’objectiu és robar la identitat o els diners d’algú.

Els estafadors utilitzen l’enginyeria social per aconseguir que les persones que truquen per telèfon acabin donant-los les seues dades personals i financeres, com números de compte i contrasenyes. L’estafador pot dir que el seu compte ha estat compromès, dir que representa al seu banc o a les forces de l’ordre, o oferir-li ajuda per instal·lar un software.

Cada vegada és més fàcil contactar amb més persones. Els estafadors poden realitzar centenars de trucades|crides alhora utilitzant la tecnologia del protocol de veu sobre Internet (VoIP) i poden falsejar l’identificador de trucades|crides perquè sembli que procedeixen d’una font de confiança, com el banc habitual.

La Policia Nacional ha compartit a les seues xarxes socials aquests consells per prevenir caure en una estafa de vishing. Recomanen posar-se en alerta si:

1. Es reben dos trucades el mateix dia (o molt seguides)

2. Comuniquen la pujada de les tarifes del telèfon, la llum, el gas o qualsevol servei mitjançant trucada

3. Doble trucada on l’estafador intenta que la víctima canviï de companyia

4. Els qui truquen no s’identifiquen o asseguren ser de l’OCU

5. Entre les empreses que elegeixen els estafadors amb més freqüència, hi ha Amazon, DHL i FedEx.

Altres senyals que han de fer sospitar són

- Ofertes no sol·licitades de préstecs o inversions

- L’interlocutor transmet una frenètica sensació d’urgència

- La persona que truca sol·licita confirmar dades com nom, direcció, data de naixement, nombre de la Seguretat Social, informació del compte bancari i altres dades d’identificació. Per fer creure la víctima que són legítims, és possible que ja tinguin algunes d'aquestes dades. L’objectiu és aconseguir la resta de la informació que encara no tenen.