La síndrome de la cara buida: quan treure's la mascareta no és un alleujament
La síndrome de la cara buida: quan treure's la mascareta no és un alleujament
El Consell de Ministres aprova avui el final de l'obligació de portar mascareta en interiors, tret d’algunes excepcions, com centres hospitalaris o transport públic. Un moment esperat per molts, des de fa gairebé dos anys. I, també un moment temut per d’altres. Per molt que pugui sorprendre, hi ha adolescents per a qui la no-obligatorietat de l’ús de la mascareta no suposarà cap alleujament. Al contrari. Són joves que tot i que ja poden prescindir de la mascareta, continuen tapant-se la cara.
La "síndrome de la cara buida" ha posat en alerta psicòlegs i pedagogs, que perceben en els adolescents un sentiment d’inseguretat al treure’s la mascareta perquè els ajuda a estar més còmodes i temen ser rebutjats o no ser acceptats. Durant la pandèmia, la mascareta en l’adolescència ha suposat una barrera més, que a molts joves els ha servit per ocultar característiques que els acomplexa, com el brot de l’acne, el borrissol a la cara o l’aparell d’ortodòncia. La mascareta en molts d’ells s’ha convertit en una espècie d’aliat.
Hi ha determinades persones que poden tenir més probabilitats de desenvolupar aquesta reticència a treure’s la màscara:
- Persones que ja han tingut prèviament algun episodi relacionat amb l’ansietat o que tenen diagnòstic d’algun trastorn d’ansietat (fòbies específiques, fòbia social, agorafòbia, ansietat generalitzada, atacs de pànic...).
- Persones amb tendència a la hipocondria.
- També els qui tenen una timidesa extrema, de perfil inhibit, amb complexos físics (especialment el trastorn dismòrfic corporal ) poden ser més proclius a desenvolupar aquesta síndrome, ja que solen viure les relacions socials amb molta ansietat més gran|important.
La inquietud es percep aquests dies en xarxes socials, on són molts els adolescents i joves que manifesten la seua preocupació al voltant del tema.
Els experts recomanen una sèrie de pautes per normalitzar la situació. Aconsellen que el canvi es faci sense forçar i respectant els terminis de la persona afectada. És important normalitzar-lo i no obligar a ningú que ho faci de manera immediata. Si es força el canvi, es pot generar l’efecte contrari, conclouen.
Quan la por és molt elevada és molt important exposar-se de forma gradual. Convé començar per treure’s la màscara en llocs molt amplis a l’aire lliure, on amb prou feines hi ha gent, per anar passant progressivament a llocs una mica més freqüentats. Progressivament, s’anirà augmentant els temps d’exposició, però sense pressa.
A més, com que no hi ha obligació d’anar sense mascareta (i de moment continua sent imprescindible en espais tancats), s'hi pot continuar recorrent sempre que la seua absència generi una sensació de desprotecció.
