Això és el que costa aïllar un habitatge i les ajudes que es poden demanar
Això és el que costa aïllar un habitatge i els ajuts que es poden demanar
Un aïllament tèrmic deficient dispara el consum d’energia en climatització i pot suposar pagar fins 1.000 euros més a l’any en energia. A Espanya, es calcula que la meitat dels habitatges estan mal aïllats. Canviar les finestres i posar aïllament als murs pot aconseguir que l’habitatge passi d’una qualificació energètica D a una A. Això suposa reduir el consum a una desena part del que es gasta amb una finestra simple. Passar d’una etiqueta a la següent estalvia cada any uns 3.000 kWh i 200 euros anuals en energia, segons informa l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU)
Aïllar la casa costa de 3.000 a 11.000 euros, explica l’OCU en un informe. Un pressupost per aïllar un pis de 90 m2 a la zona climàtica D —la segona més freda—, incloent la instal·lació, acabats, pintura i impostos oscil·la entre 3.200 euros si es fa una reforma lleugera, que consisteixi només a aïllar parcialment els murs exteriors, i 10.523 euros si s’opta per una major espessor de l’aïllament i un canvi de finestres.
Ajuts per aïllar: del 30% al 80% de subvenció
Hi ha subvencions del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència que cobreixen des del 30 % al 80 % del cost de la reforma, però sense incloure l’IVA. Per als consumidors més vulnerables, en algunes comunitats autònomes poden cobrir tot el cost de les obres, però de nou excloent l’IVA.
En concret, els ajuts a què es pot accedir són:
- Subvencions directes a les obres d’aïllament tèrmic (Reial Decret 853/2021, del 5 d’octubre): es poden aplicar a habitatges individuals o a edificis sencers. Per als habitatges es cobreix fins el 40 % de la inversió, que ha de ser de 1.000 euros com a mínim. L’ajuda màxima serà de 3.000 euros. Els requisits són que la reforma aconsegueixi un estalvi del 7 % del consum d’energia de l’habitatge o que es consumeixi un 30 % menys d’energia no renovable.
- Subvencions per a rehabilitar habitatges en poblacions en “repte demogràfic”(Pla Pree 5.000): la reforma ha d’aconseguir un estalvi d’un 30 % de la despesa en energia d’origen no renovable o millorar almenys una lletra l’etiqueta energètica de l’edifici.
- Deduccions fiscals per a la inversió en la rehabilitació de l’habitatge habitual: es pot desgravar el 20 % de l’invertit si les obres disminueixen en un 7 % la despesa d’energia per a calefacció i refrigeració. Si s'arriba a un 30 % de reducció del consum o s’aconsegueix una etiqueta energètica A o B, la deducció puja fins el 40 %. Quan la rehabilitació afecta tot l’edifici, la deducció pot assolir el 60 %.
Els ajuts se sol·liciten telemàticament en cada comunitat autònoma (més informació en IDAE). L’OCU denuncia, no obstant, que és difícil que aquests ajuts, tal com estan dissenyades, assoleixin als consumidors més vulnerables, precisament els qui més les necessiten perquè habiten els habitatges menys eficients i tenen menys recursos.
