El final de les mascaretes reduirà el nombre de cefalees

La cefalea és la forma més freqüent de dolor en l’ésser humà que, segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), afecta de manera crònica més de dos milions d’espanyols. Molts d’aquests pacients han vist empitjorar els mals de cap des del començament de l’obligatorietat de portar mascareta per la pandèmia de coronavirus. Però, ara, s’espera que el final d’aquesta norma alleugi milers de persones.

Les cefalees, caracteritzades per mals de cap recurrents, són un dels trastorns més comuns del sistema nerviós. Amb la pandèmia s’han disparat a nivell global aquests casos de trastorns primaris dolorosos i incapacitants com la migranya, la cefalea tensional i la cefalea en brots, tant per la incidència de la covid-19 com pels seus efectes adjacents com la tensió emocional o l’ús de les màscares. De fet, el 99% de les dones ha tingut episodis de cefalea en algun moment de la seua vida. Entre els homes, aquest percentatge es redueix lleugerament (90%). I és la causa més freqüent de consultes en l’atenció primària. Quan qualsevol mal de cap es pateix uns 15 dies al mes, durant tres mesos seguits, es considera crònic.

Segons dades de la SEN, fins un 46 % de la població espanyola presenta algun tipus de cefalea activa i fins el 89 % dels homes i el 99 % de les dones l’han patit en algun moment. N'hi ha més de 200 tipus, però es divideixen en tres grups: cefalees primàries, quan el dolor no està associat a cap lesió en el sistema nerviós; cefalees secundàries, quan es deu les esmentades lesions o a altres malalties; i les neuràlgies, quan el dolor es localitza al territori d’un nervi. Al voltant del 50 % de les persones amb cefalea s’automedica amb analgèsics sense recepta i més d’un 40 % dels pacients que tenen mal de cap amb certa recurrència està encara sense diagnosticar.

Fonamentalment, les cefalees s’associen a les mascaretes per dos motius. El primer d’ells és que la mascareta, a l’estar cobrint nas i boca, produeix una falta d'oxigenació. Hi ha una barrera que genera una concentració de diòxid de carboni més gran i això augmenta la freqüència i la intensitat de la cefalea i, en concret, de la migranya. La mascareta provoca que hi hagi una menor concentració d’oxigen en l’aire que es respira. L’aire que s’exhala en té una més concentració de diòxid de carboni. I després es torna a inspirar una altra vegada i aquest diòxid de carboni no ha tingut temps d’anar-se’n correctament a causa de la mascareta. I l’altra causa principal és que, el fet de tenir la mascareta a la cara, la pressió de l’elàstic, de la mascareta, del filferro que va sobre el nas, tot això produeix una hipersensibilitat perifèrica que pot provocar mal de cap.

Per descomptat, no totes les mascaretes són iguals. En aquest sentit, com més hermètica sigui, pitjor. Per exemple, les FFP2 permeten menys pas d’aire. I el temps que es porta posada és directament proporcional a aquest problema. No és el mateix l’efecte en persones que se la posen i se la treuen perquè, per la feina, no estan sempre en interiors en contacte amb altra gent, que persones que l’han de portar permanentment, com aquelles que treballen en supermercats, per exemple.

Cal tenir en compte, no obstant, que la mascareta no és el factor determinant per al desenvolupament de les cefalees. En molts casos, es tracta de problemes que sorgeixen per mals hàbits, com una mala higiene del son o el sedentarisme crònic. També poden influir-hi factors genètics o ambientals. La migranya, per exemple, és un tipus de cefalea que té un perfil genètic important. És molt hereditari. Després, a més de la predisposició genètica, hi ha factors desencadenants que la poden causar. La poca oxigenació és un d’ells. L’estrès i l’ansietat són d’altres, així com alguns aliments com el formatge curat, els embotits, el xocolate. També, per exemple, els canvis de temps influeixen en algunes persones. Els dies de molt vent poden desencadenar crisi de migranya en persones predisposades.