Connectar invasió biològica i pandèmies, clau per combatre les dos amenaces

Les espècies exòtiques invasores (EEI) i les pandèmies, com la de la covid-19, són fenòmens molt similars que estudien per separat biòlegs, ecòlegs, sanitaris o epidemiòlegs, malgrat que compartir coneixements i eines oferiria un gran potencial per lluitar contra les dos amenaces. "Hi ha una gran connexió entre invasions biològiques i pandèmies. Ambdues van en augment per la globalització i estan relacionades amb la pèrdua de biodiversitat i el canvi climàtic", segons la investigadora de l’Institut Pirinenc d’Ecologia-CSIC Belinda Gallardo, que ha inaugurat el VI Congrés Nacional d’EEI que se celebra a Navarra.

A més, tant les invasores com les malalties emergents es caracteritzen per la seua ràpida reproducció i dispersió, així com perquè solen aparèixer en zones degradades i per tenir el seu màxim impacte en aquelles comunitats amb què mai abans no havien tingut contacte. Les similituds van més enllà, segons Gallardo, ja que quan un ecosistema està degradat és més vulnerable a les EEI, el mateix que quan un humà té un estat de salut precari és més procliu a emmalaltir.

A més, igual com quan hem curat una malaltia de vegades continuem patint conseqüències a llarg termini, amb les invasores passa el mateix, fins i tot quan les erradiquem tenen efecte llegat i, en ocasions, els canvis que han produït en els ecosistemes són difícils de revertir. "Aquests punts en comú ens fan veure que són fenòmens molt similars que ara estem estudiant per separat des de disciplines molt diferents: d’una banda, biòlegs i ecòlegs i, per una altra, professionals de la salut i epidemiòlegs que haurien de compartir coneixements i eines per afrontar millor ambdós desafiaments", ha asseverat

Mentre en ecologia de les invasions hi ha factors com el transport o la degradació d’ecosistemes que es tenen molt estudiats i saben molt bé com incorporar-los a les eines predictives, en el cas de les epidèmies no s’estan elaborant mapes de risc. En sentit contrari, resulta molt interessant veure com les eines que es desenvolupen en epidèmies estan molt orientades a escenaris de maneig, com veure què passa si utilitzem les màscares o si vacunem tant percentatge de la població. "Van veient quin és l’impacte de cada mesura. En el cas de les invasions, ens falta trobar com aplicar aquesta orientació a resultats. Per exemple, estaria bé veure què passa si es regula el mercat il·legal de mascotes", segons Gallardo. "Tenim dades força similars i l’enriquiment mutu podria ser molt alt", ha insistit Gallardo, que ha advocat també per unir esforços a l’hora de controlar fronteres o identificar zones amb més probabilitat d’aparició d’una EEI o una malaltia emergent, ja que solen coincidir.

Ensenyaments de la covid-19 

"Si la covid-19 ens ha ensenyat alguna cosa és que la cooperació internacional és possible i facilita moltíssim l’avenç de la investigació", ha subratllat la investigadora, qui ha apuntat que l’habitual és que s’hagués tardat "dècades" a compartir dades i coneixement.

Comptar amb dades de qualitat i actualitzats amb la rapidesa amb la que es tenien els del covid "seria una gran ajuda per a la gestió d’un altre tipus de riscos", segons l’opinió de Gallardo, qui ha subratllat que la pandèmia també ha demostrat la importància d’establir mecanismes de seguretat i comportaments cívics, i que és més efectiu i barat invertir en prevenció que actuar "quan el problema està dins de casa". D’altra banda, ha assenyalat la importància d’identificar quins grups d’espècies o patògens són els que tenen més risc d’expansió, així com les zones amb una probabilitat més important de veure’s "infectades".

En el cas de les EEI, les eines de modelització geogràfica ajuden a prioritzar les zones que s’han de monitorar activament, una cosa que podria servir igualment en el cas de malalties emergents, sobretot quan no hi ha recursos humans i econòmics per fer un seguiment a tot arreu. Està estudiat que, en termes generals, les zones més susceptibles de veure’s afectades per EEI són la costa i les àrees properes a grans nuclis de població o amb infraestructures de transport.

"A Espanya, en el cas de malalties emergents no conec que existeixin mapes de surgència de brots zoonòtics, però m’atreviria a dir que serien similars perquè es mouen de la mateixa manera o tendeixen a sorgir en el mateix context: zones degradades amb elevat nivell d’activitat humana i elevat contacte entre persones i animals", ha afegit.