L'estiu passat va ser el més càlid a Europa des que hi ha registres, amb rècord de temperatures a Itàlia i Espanya

L’estiu de 2021 va ser el més càlid a Europa des que hi ha registres, a l'acabar amb 1 grau centígrad d’anomalia per sobre de la mitjana del període de referència 1991-2000, segons l’informe anual sobre l’Estat del Clima Europeu del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus, en el qual s’examina la variabilitat climàtica de 2021 a Europa i el món.

D’altra banda, l’informe reflecteix que a nivell mundial els últims set anys van ser els més càlids des que hi ha registres i l’any 2021 es troba entre el cinquè i el setè més càlids. A més, l’estiu passat va destacar per les precipitacions històriques que van provocar greus inundacions al centre d’Europa i per un clima molt sec al mediterrani. També la temperatura anual de la superfície del mar (TSM) van ser les més elevades des d’almenys 1993 en àmplies zones del Bàltic i de la Mediterrània oriental. El juny i el juliol, les TSM d’algunes zones del Bàltic es van situar fins i tot 5ºC per sobre de la mitjana.

L’informe inclou les tendències a llarg termini dels principals indicadors del canvi climàtic, com les concentracions atmosfèriques mensuals de diòxid de carboni (CO2) i metà (CH4) a partir de mesuraments per satèl·lit i de les quals es fa una mitjana a tota la columna atmosfèrica i en l’interval de latituds 60 S-60N. Referent a això, Copernicus constata que les concentracions de gasos d’efecte hivernacle com diòxid de carboni (CO2) i, especialment, metà (CH4)siguieron augmentant al llarg de 2021, entorn de 2,3 parts per milió (ppm) i 16,5 parts per mil milions (ppb), respectivament.

L’estudi reflecteix així mateix que la regió mediterrània va patir una intensa i prolongada onada de calor en els mesos de juliol i agost i que Itàlia i Espanya van batre rècords de temperatures i que van contribuir a grans incendis forestals registrats en Turquia, Grècia i Itàlia. Un altre dels resultats del treball conclou que en diversos països es va registrar la velocitat de vent anual més baixa des d’almenys 1979con una velocitat del vent inferior a la mitjana va reduir la producció potencial d’energia eòlica en alguns països d’Europa occidental.

Les precipitacions rècord del 14 de juliol de 2021 a Bèlgica i a l’oest d’Alemanya i en zones de les conques del Mosa i del Rin es va produir una descaga fluvial històrica. Les pluges rècord i la saturació dels terres van contribuir a un episodi excepcional d’inundacions.

L’informe analitza també la situació a l’Àrtic, on es van registrar les quartes emissions més elevades de carboni dels incendis forestals des que van començar els registres el 2003, sobretot a Sibèria oriental i el gel marí va marcar la dotzena extensió més baixa des que es van iniciar els registres per satèl·lit el 1979. Pel seu parte,el mar de Grenlàndia va assolir la seua extensió mínima de gel marí més baixa des que hi ha registres.

Aquest cinquè informe del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus constata que s’ha produït un augment de les temperatures de la superfície de l’aire i el mar, la pujada del nivell del mar i la pèrdua de massa de les glaceres, mentre que Europa va patir un any d’extrems que va incloure onades de calor, temperatures rècord de la superfície del mar, incendis forestals, inundacions i velocitats del vent inusualment baixes en algunes regions.

Mentrestant, a nivell mundial l’informe confirma que, a escala mundial els últims set anys han estat els més càlids des que hi ha registres, encara que el 2021 ha estat un dels més frescos d’aquest període. No obstant, la temperatura mitjana global de la superfície del mar va ser el 2021 la sisena o setena més càlida des de 1850. Tanmateix, des del punt de vista global, s’observa un clar augment tant en superfície terrestre com a marina en comparació amb els nivells preindustrials, ja que les temperatures de l’aire en superfície a escala mundial han augmentat entre 1,1 i 1,2°C.

Les condicions de La Niña al principi i al final de l’any van provocar que les temperatures de la superfície marina de 2021 fossin les més fredes a tot el món dels últims anys i això va repercutir en les temperatures de l’aire en superfície tant a terra com a l’oceà.

EL MAR PUJA 9 CENTÍMETRES

Un altre dels resultats indica que el nivell del mar a nivell mundial va seguir pujant el 2021 i a nivell global ha pujat 9 centímetres des de 1993. aaaa /b>últimes dades consolidats, fins finals de 2020, mostren que les capes de gel de Grenlàndia i l’Antàrtida continuen perdent massa.

En general a Europa l’any 2021 va ser de contrastos, mentre que el 2021 les temperatures anuals de l’aire en superfície només van superar en uns 0,2°C la mitjana de 1991-2020 _-quedant així fora dels 10 anys més càlids registrats- les temperatures anuals de la superfície del mar en parts del Bàltic i la Mediterrània van ser les més altes des d’almenys 1993.

La primavera europea va ser més fresca que la mitjana però l’estiu va registrar temperatures rècord, onades de calor severes i prolongades i un episodi excepcional d’inundacions. El juny i el juliol, les temperatures de la superfície del mar també van ser inusualment càlides, amb registres de més de 5°C per sobre de la mitjana en algunes zones del Bàltic. A l’estiu hi va haver un gran estrès tèrmic i incendis forestals devastadors i la regió mediterrània es va veure afectada per un estiu d’extrems que va incloure intenses onades de calor, sequera, temperatures rècord, estrès tèrmic extrem i incendis forestals.

Durant l’onada de calor de l’estiu, es van batre nombrosos rècords de temperatura, inclòs el rècord nacional provisional d’Espanya, amb 47,0°C, i el rècord europeu provisional de 48,8°C que es va assolir a Itàlia. En algunes parts d’Itàlia, Grècia i Turquia, l’onada de calor va durar de dos a tres setmanes. Aquestes condicions de sequedat generalitzada van propiciar nombrosos i desvastadors incendis forestals, sobretot a Itàlia, Grècia i Turquia. A la regió mediterrània al juliol i agost es van cremar més de 800.000 hectàrees.

Quant a les tendències a llarg termini que observa l’Estat del Clima Europeu, Copernicus reflecteix que les temperatures mundials i europees han pujat significativament des de l’era preindustrial. Alguns indicadors presenten una petita variabilitat interanual, per la qual cosa la majoria dels anys mostraran una clara continuació de la tendència, encara que amb diferents magnituds d’un any a un altre. L’últim any amb dades disponibles, les concentracions de gasos amb efecte d’hivernacle i el nivell del mar van continuar augmentant, mentre que les glaceres van continuar perdent masa,al igual que les capes de gel de Groenlandia i l’Antàrtida, encara que a un ritme menor que altres anys recents, ja que van perdre 397 i 93 gigatones de gel, respectivament.

Encara que el 2021 no va ser un any de calor rècord a Europa i el món, el Vell Continent s’ha escalfat uns 2°C des de l’era preindustrial i el planeta entre 1,1 i 1,2°C. Les temperatures de superfície marina mostren un clar augment a llarg termini i, a escala mundial, el 2021 va ser el sisè o setè any més càlid des d’almenys 1850. L’extensió del gel marí de l’Àrtic el 2021 va marcar al setembre el seu dotzè mínim anual.

En la presentació de l’informe, el director del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus (C3S), Carlo Buontempo ha destacat que la comprensió dels extrems meteorològics i climàtics resulta ser cada vegada més important per a sectors clau de la societat de manera que la informació climàtica precisa és ara clau per prendre decisions informades.