La importància del llibre en la història de la humanitat

Encara que pensem que sempre han estat allà, els llibres tal i com els coneixem, i el dia gran del qual celebrem avui, no han estat sempre, sinó que no va ser fins el 1472 quan Espanya va començar a veure com aquestes lletres s’imprimien en comptes de ser copiades a mà. I va començar així una de nova era per al coneixement i el plaer.

L’escriptura, la base de tot llibre, té el seu origen en una "necessitat" de l’ésser humà per comunicar-se, i per això, si l’home no l’hagués inventat "no seríem els mateixos", ha expressat Ana Santos, la directora de la Biblioteca Nacional d’Espanya, el paradís on descansen més de 34 milions de peces (llibres, fullets, revistes, diaris, impresos antics, incunables o manuscrits i registres sonors i audiovisuals).

I no seríem el que som perquè amb el naixement del llibre imprès, els grans impulsors del qual a Espanya van ser els Reis Catòlics, la qual cosa va succeir, entre moltes altres coses, és que els estudiants van deixar de copiar a mà els textos que havien d’aprendre, es van estendre els textos jurídics o mèdics, i, gairebé dos segles després, el 1605, Miguel de Cervantes va poder tocar amb les seues mans la seua creació més important, "El Quixot", la considerada obra cabdal de la literatura en espanyol.

Però, ha matisat Santos, també es van imprimir a Espanya altres llibres que van ajudar que a Espanya ens arribessin textos revolucionaris com va ser "De les dones il·lustres", de Giovanni Boccaccio, la primera biografia dedicada exclusivament a les dones on apareixia la vida de 106 d’il·lustres i que es pot veure actualment en la BNE. Una obra que va imprimir a Saragossa el 1494 l’impressor alemany Pablo Hurus, a qui Santo ha qualificat de "visionari".

Una altra de les mostres del que el naixement del llibre imprès ha fet per la humanitat la tenim en "Repetició d’amors. Art d’escacs", de Luis Ramírez de Lucena (1465-1530) i que va ser imprès per Juan de Porras a Salamanca el 1497, per la qual cosa l’aprenentatge d’aquest esport va poder arribar a molta població.

Per això hem de pensar en la importància dels llibres, perquè sense ells no s’haguessin transmès tots els coneixements que ara tenim a l’abast, malgrat que pensem que sense Google no seríem res.

Això sí, per parlar dels llibres no només cal centrar l’objectiu en l’escriptor, com demostra aquesta informació, sinó també en aquests homes, majoritàriament donada l’època, que van decidir publicar aquestes obres tan avançades en el pensament d’aquells segles. Així el posa de manifest la directora de la BNE, que posa el focus en figures com l’humanista i impressor italià Aldo Manucio, qui va portar "sabers d’una altra cultura", ja que es va entossudir a evitar que les obres de la literatura grega es perdessin no només en la memòria, sinó físicament. "Aquest tipus d’editors humanistes és el que hem de continuar intentant tenir perquè són els que aporten el pensament crític i no pensen en les tirades", ha asseverat sobre aquesta baula de la cadena del llibre que són "necessaris" pel seu treball "intel·lectual" per a la societat.

I per a mostra un botó, que va succeir amb el Premi Nobel de Literatura 2021, el tanzà Abdulrazak Gurnah, un escriptor l’obra del qual va passar desapercebuda a Espanya fa gairebé vint anys, quan l’editora Julieta Lunatti va publicar en espanyol "A la riba", en considerar, segons va recordar, quan es va alçar amb el guardó, que era un "fora de sèrie".

Que el sector del llibre és una cadena és una veritat absoluta que cal continuar conreant, així que en aquest Sant Jordi - o també Dia del Llibre - escriptors, editors, impressors, llibreters i lectors han de ser reconeguts en comprar aquests objectes que són finestres obertes a espais on poder ser una mica més feliç.