El Suprem exigeix la inscripció de parelles de fet per a la pensió de viudetat

El Tribunal Suprem ha rectificat i ha acordat pertinent tornar a exigir la inscripció de les parelles de fet per percebre la pensió de viudetat. Així, ha corregit la doctrina fixada l’abril de 2021 i ha fixat que és necessari acreditar la unió mitjançant el certificat d’inscripció al registre municipal o autonòmic. La Secció Cuarta de la Sala del Contenciós-Administratiu s’ha pronunciat així en una sentència, en la que ha desestimat el recurs de cassació que va presentar una dona a qui se li havia denegat la pensió de viudetat per no comptar amb la inscripció de parella de fet.

En el marc del recurs, els magistrats han estudiat si per acreditar l’existència de la parella de fet –en nom de generar un dret a l’esmentada pensió– els requisits establerts en el paràgraf quart de l’article 38.4 de la Llei de Classes Passives de l’Estat (Reial Decret Legislatiu 670/1987, de 30 d’abril) són "exclusivament" els previstos en l’esmentat precepte o si, al contrari, és possible acreditar l’existència de la unió a través d'altres mitjans diferents als legalment previstos.

En la resolució, de la qual ha estat ponent el magistrat Antonio Fonseca-Herrero, el tribunal ha fet referència a les resolucions del Tribunal Constitucional que han avalat la constitucionalitat de l’article en qüestió pel qual es determina que el registre municipal o autonòmic és la via per acreditar la parella de fet.

En aquest sentit, ha recordat que la cort de garanties va fixar que "la pensió de viudetat que la norma estableix no és en favor de totes les parelles de fet, amb convivència acredités, sinó en exclusiu benefici de les parelles constituïdes en la forma legalment establerta"; és a dir, a través de la certificació de la inscripció en registre públic.

El Suprem ha rectificat així la resolució que va dictar el 7 d’abril de 2021. En aquella ocasió, l’Alt Tribunal va acordar que la prova de l’existència d’una parella de fet no només podia acreditar-se als efectes del reconeixement del dret a la pensió de viudetat a través de la inscripció de la unió en un registre autonòmic o municipal dos anys abans de la mort, sinó també mitjançant el "certificat d’empadronament o qualsevol altre mitjà de prova vàlid en Dret que demostri la convivència de manera inequívoca". Ara, en la sentència de 24 de març, els magistrats han considerat que "el procedent" és realitzar un pronunciament que "aclareixi" la doctrina del Suprem. Així les coses, han estimat que "ha de ser aplicada la doctrina general fixada en la sentència de 28 de maig de 2020 (recurs de cassació 6304/2017), segons la qual la prova de l’existència d’una parella de fet només pot acreditar-se (...) mitjançant la inscripció en un registre específic autonòmic o municipal del lloc de residència o mitjançant un document públic i que ambdós han de ser anteriors, almenys, en dos anys a la mort del causant."

UNIÓ DES DE 1965, FILLS COMUNS I HABITATGE

L’Alt Tribunal s’ha pronunciat d’aquesta manera després d’estudiar el recurs de cassació que va presentar una dona contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Madrid que va confirmar la decisió de la Direcció General de Costos de Personal i Pensions Públiques de denegar la seua petició de pensió de viudetat. Segons recull la sentència, l’Administració va denegar la pensió en considerar que no s’havia acreditat l’existència de parella de fet aportant alguns dels mitjans que específicament esmenta l’article 38.4 del text refós de la Llei de Classes Passives de l’Estat.

El TSJ de Madrid va confirmar l’esmentada decisió en estimar que l’efectiva acreditació de la convivència des de 1965, unida a l’existència de quatre fills comuns i a l’adquisició conjunta d’habitatge, no eren suficients per al reconeixement del dret de pensió per no ser mitjans adequats per acreditar l’existència de la parella de fet. El Suprem ha confirmat la sentència del tribunal madrileny.