SEGRE

COVID 19

Només 1 de cada 4 pacients se sent completament recuperat al cap d'un any de l'alta per hospitalització per Covid-19

Ni comptar cas per cas ni aïllar-los tots: Adeu a la fase aguda de la covid

Ni comptar cas per cas ni aïllar-los tots: Adeu a la fase aguda de la covidEFE/Jesús Diges

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Només al voltant d’un de cada quatre pacients se sent completament bé al cap d'un any d’haver estat hospitalització per Covid-19, segons un nou estudi del Regne Unit de més de 2.000 pacients presentat al Congrés Europeu de Microbiologia Clínica i Malalties Infeccioses d’aquest any (ECCMID 2022) celebrat a Lisboa (Portugal). L’estudi, publicat a 'The Lancet Respiratory Medicine', està dirigit pel professor Christopher Brightling, la doctora Rachael Evans i la professora Louise Wain, de l’Institut Nacional d’Investigació en Salut del Centre d’Investigació Biomèdica de Leicester, Universitat de Leicester, Regne Unit.

Els autors van trobar que ser dona davant ser home (32% menys de probabilitat), tenir obesitat (la meitat de probabilitat) i haver rebut ventilació mecànica a l’hospital (58% menys de probabilitat) es van associar amb una menor probabilitat de sentir-se completament recuperat al cap d'un any d'haver passat la malaltia. Els símptomes continus més comuns de Covid-19 van ser fatiga, dolor muscular, alentiment físic, falta de son i dificultat per respirar.

Aquesta investigació va utilitzar dades de l’estudi posthospitalització Covid-19 (PHOSP-COVID) que va avaluar adults (majors de 18 anys) que havien estat hospitalitzats amb Covid-19 a tot el Regne Unit i posteriorment donats d’alta. Es van incloure pacients de 39 hospitals del Servei Nacional de Salut (NHS) del Regne Unit, que van acceptar avaluacions de seguiment als cinc mesos i a l’any, a més de la seua atenció clínica.

La recuperació es va avaluar utilitzant les mesures de resultat informades pel pacient, el rendiment físic i la funció dels òrgans als 5 mesos i 1 any després de l’alta hospitalària. Els investigadors també van prendre mostres de sang dels participants en la visita de cinc mesos per analitzar la presència de diverses proteïnes inflamatòries.

Un total de 2.320 participants donats d’alta de l’hospital entre el 7 de març de 2020 i el 18 d’abril de 2021 van ser avaluats 5 mesos després de l’alta i 807 (33%) participants van completar les visites de 5 mesos i 1 any en el moment de l’anàlisi (i l’estudi està en curs). Aquests 807 pacients tenien una edat mitjana de 59 anys, 279 (36%) eren dones i el 28% rebien ventilació mecànica invasiva. La proporció de pacients que van reportar recuperació completa va ser similar entre 5 mesos (501 [26%] de 1965) i 1 any (232 [29%] de 804).

En una publicació anterior d’aquest estudi, els autors havien identificat quatre grups de gravetat dels símptomes al cap de cinc mesos, que van ser confirmats per aquest nou estudi al cap d'un any. Dels 2.320 participants, 1.636 tenien prou dades per assignar-los a un conglomerat: 319 (20%) tenien una discapacitat física i mental molt greu, 493 (30%) tenien una discapacitat física i mental greu, 179 (11%) una discapacitat física i mental moderada, deteriorament de la salut amb deteriorament cognitiu, i 645 (39%) deteriorament mental i físic lleu.

Tenir obesitat, capacitat d’exercici reduïda, una quantitat de símptomes més gran i nivells elevats del biomarcador inflamatori proteïna C reactiva es van associar amb els grups més greus. Tant en els grups molt greus com en els moderats amb deteriorament cognitiu, "la recuperació limitada de 5 mesos a 1 any després de l’hospitalització en el nostre estudi a través dels símptomes, la salut mental, la capacitat d’exercici, el deteriorament dels òrgans i la qualitat de vida és sorprenent", assenyala Evans.

"Hem descobert que el sexe femení i l’obesitat eren factors de risc importants per no recuperar-se al cap d'un any... Als nostres grups, el sexe femení i l’obesitat també es van associar amb deterioraments de salut continus més greus, fins i tot un rendiment reduït en l’exercici i una qualitat de vida relacionada amb la salut en 1 any, destacant potencialment un grup que podria necessitar intervencions de més intensitat, com la rehabilitació supervisada", explica.

"No hi ha teràpies específiques per al Covid prolongat i les nostres dades ressalten que es requereixen intervencions efectives amb urgència. Les nostres descobertes d’inflamació sistèmica persistent, particularment en aquells en grups molt severs i moderats amb deteriorament cognitiu, suggereixen que aquests grups podrien respondre a estratègies antiinflamatòries. La concordança de la gravetat del deteriorament de la salut física i mental en pacients amb Covid prolongat destaca la necessitat no només d’una estreta integració entre l’atenció de la salut física i mental dels pacients amb Covid prolongat, inclosa l’avaluació i les intervencions, sinó també de la transferència de coneixements entre els professionals de la salut per millorar l’atenció al pacient", explica Wain.

La descoberta també suggereix la necessitat d’intervencions complexes que abordin les deficiències de salut física i mental per alleujar els símptomes. No obstant, també podrien ser necessaris enfocaments terapèutics específics per controlar el trastorn d’estrès posttraumàtic.

tracking