POLÍTICA CULTURAL DESCOBRIMENTS
Nova troballa al Cogul: Descobreixen una desena de pintures inèdites
Els investigadors descobreixen una desena de pintures rupestres que milloren els coneixements sobre les tècniques pictòriques usades || Es podran veure en un nou portal web
El projecte d’investigació de la conselleria de Cultura de la Generalitat ha descobert una desena de pintures inèdites a la Roca dels Moros del Cogul, a les Garrigues. Amb aquestes troballes ja sumen 52 les figures comptabilitzades en el conjunt rupestre, declarat patrimoni de la Unesco, i s’obtenen noves dades sobre les característiques de les pintures, l’aparició de noves imatges i parts d’obres ja conegudes i la millora del coneixement de les tècniques pictòriques usades. En concret s’han descobert dibuixos de restes d’un nou bòvid, d’un possible animal, d’un nou cèrvid, d’un bòvid ja conegut i nous restes que indiquen la presència de la segona figura de dona superposada i que configuren la presència d’un antropomorf i un nou quadrúpede.
Alhora, han aparegut noves evidències dels detalls tècnics i formals que han permès definir millor parts representades de bòvids, cèrvids i restes humanes. D’altra banda, s’han trobat restauracions, repintades o combinacions bicolors castany-negre, castany-vermellós i negre de les figures humanes; també un penjoll o bossa d’una de les figures que s’havia interpretat com el pit de la dona; i s’ha identificat la funda fàl·lica d’una altra de les figures, interpretada anteriorment com a penis o distintiu.
Pel que fa als gravats, s’han registrat noves agrupacions amb elements geomètrics, possibles restes d’animals i grafits de diferents èpoques.Els resultats, en forma de calc digital i model en 3D, es podran veure a través d’un nou espai web de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, que a més permetrà fer una visita virtual per tot el conjunt.El conjunt de la Roca dels Moros del Cogul està considerat des del 1998 Patrimoni Mundial de la Unesco. Aquesta zona de les Garrigues va estar habitada per l’home des del Paleolític i es va utilitzar durant 5.000 anys com a lloc de culte.
Els últims caçadors del VIII mil·lenni aC van deixar a la roca pintures i, durant els mil·lennis V i II aC, els grups neolítics van dibuixar les seues creences. Els investigadors van identificar a més inscripcions de les èpoques ibèrica i romana.