La pandèmia va reduir les rendes de les dones un 4% més que el dels homes, segons un informe del CES

Un informe realitzat el Consell Econòmic i Social d’Espanya (CES), titulat 'Mujeres, trabajos y cuidados: propuestas para el futuro', recull que la pandèmia ha reduït les rendes de les dones un 4% més que les dels homes. Es tracta d’un informe realitzat pel CES, aprovat aquest dimecres pel Ple i presentat aquest dijous als mitjans de comunicació pel president del Consell, Antón Costas.

Entre les dades que s’han destacat, també es recull que les dones a l'estat espanyol presenten "un clar desavantatge" respecte a la mitjana de la UE quant al temps més elevat dedicat a les activitats relacionades amb cures (15a posició); així com "els escassos avanços" que s’han aconseguit en els àmbits de l’ocupació (12a posició) i en l’àmbit monetari (17a).

De la mateixa manera, afirma que la pandèmia ha augmentat "la secular desigualtat en la distribució del treball de cures" i que recau fonamentalment sobre les dones suplir la limitació parcial o total de l’accés a serveis de cura de menors i persones adultes dependents o de l’ajuda informal en aquesta crisi sanitària. I com a conseqüència d’aquesta situació, entre d’altres, l’informe recull també "la major vulnerabilitat de les dones davant el contagi", a l'estar més exposades al patogen, el que s’ha traduït en una incidència femenina més gran.

Des del CES han lamentat que les polítiques socials no hagin pogut impedir que l’impacte global de la crisi fos més gran en les dones i, en aquest sentit, han reclamat la necessitat de continuar avançant des d’una perspectiva de gènere més a llarg termini. En especial, l’estudi recalca la importància de prosseguir fomentant la implantació, desenvolupament i aplicació efectiva de mesures dirigides a reduir la bretxa salarial i la de les pensions per aconseguir la igualtat efectiva entre dones i homes.

Preocupació pels joves

Segons l’opinió del CES, administracions públiques, empreses i la societat en el seu conjunt s’han d’implicar per crear entorns més favorables a una distribució més justa en perspectiva de gènere dels temps, els treballs i les cures, entorn dels quals defensa, una nova economia per repartir-los de manera més equitativa. En línies generals, el Consell demana d’intensificar els esforços per fer d’Espanya un país més igualitari i ha recordat que, abans de la pandèmia, Espanya país ocupava la sisena posició de la Unió Europea en igualtat entre dones i homes.

D’altra banda, al Consell li preocupen l’augment de la proporció de joves que neguen l’existència de la violència de gènere que, segons els últims estudis, ha passat del 12% el 2019 al 20% el 2020; així com l’auge del ciberassetjament, un problema que afecta, també segons dades oficials, a la UE una de cada deu.

I en aquest escenari, lamenta que la realitat de les dones "continuï sent bastant opaca o invisible en diversos àmbits", ja que al llarg de la realització de l’informe que s’ha presentat aquest dijous, segons han explicat, "s’han constatat carènciesnque no permeten conèixer bé la situació de les dones i les desigualtats persistents". En qualsevol cas, des de CES es considera que la persistència de la violència contra les dones durant la pandèmia augmenta la necessitat d’incrementar els recursos públics per erradicar-la així com un exercici continu d’avaluació de l’eficàcia dels dispositius de protecció existents.

Tancar la bretxa

En aquest sentit, el CES ha cridat a orientar el Pla de Recuperació per tancar la bretxa de gènere i, en concret, veu "fonamental" reforçar la participació i el lideratge de les dones en totes les dimensions de la transició ecològica, afavorint el seu accés als estudis, l’ocupació, l’emprenedoria i els llocsnde decisió en sectors associats a la mitigació i adaptació al canvi climàtic. En definitiva, segons ha explicat el Consell el Pla de Recuperació i Resiliència hauria d’alimentar les sinergies perquè aquest nou impuls es filtri en totes les polítiques públiques i afavoreixi resultats visibles i avaluables. Però per a això, veu "imprescindible" la participació activa dels interlocutors socials.