La raça dels gossos no determina el seu comportament, segons un estudi

La raça dels gossos no determina el seu comportament, que depèn sobretot de factors genètics i ambientals, segons conclou un nou estudi que es publicarà divendres a la revista Science. La investigació, liderada per la investigadora Kathleen Morrill, de l’Escola Mèdica de la Universitat de Massachusetts, ha creuat dades d’estudis genètics de més de 2.000 gossos de diferents races amb 18.000 enquestes a amos de gossos sobre el seu comportament.

"La majoria dels trets del comportament es poden heretar, però aquest només varia lleugerament entre races. Les races ofereixen poc valor predictiu en individus, ja que només expliquen un 9% de les variacions", expliquen els resultats de la investigació. Com a exemple, els autors citen la creença popular que els Labrador retriever solen ser més sociables (una recerca ràpida a Viquipèdia dona les paraules "afabilitat", "gentilesa" o "bondat"), com exemple d’una relació que no es dona en la vida real. Els border collie, tanmateix, sí que semblen ser més propensos que altres gossos a reconèixer i acceptar les ordres humanes.

No és l’únic estudi sobre gossos que es publicarà divendres a la revista Science. Segons una investigació liderada per la investigadora Rebecca Mancy, de la Universitat de Glasgow, l’alta mobilitat d’alguns gossos impedeix que desaparegui la malaltia de la ràbia, malgrat la seua poca prevalença entre comunitats.

La malaltia, que se sol transmetre per mossegades de gossos que la pateixen, provoca desenes de milers de morts cada any, sobretot entre nens de països de rendes baixes a l’Àfrica i Àsia. Malgrat les campanyes de vacunació i del sacrifici de les poblacions afectades, el virus es continua transmetent. Segons els investigadors, la clau està en el comportament individual dels mateixos gossos, que és poc predictible.

Alguns actuen com a "superpropagadors" en viatjar llargues distàncies i introduir el virus en comunitats que no havien estat exposades. Altres gossos infectats en mosseguen més que els no infectats, per la qual cosa propaguen el virus àmpliament abans de morir.

L’investigador Michael Antolin, de la Universitat de Colorado, adverteix que aquest descobriment pot oferir pistes de com la covid-19 continuarà suposant un risc si finalment passa a convertir-se en una malaltia endèmica, més enllà de la generalització de les vacunacions. "Malgrat que l’endèmia és un resultat més desitjable que la pandèmia, no és el final d’una malaltia, sinó un nou desafiament", explica Antolin en un text relacionat publicat en el mateix número de la revista.