Les crítiques es rendeixen davant d''Alcarràs'
Aquest divendres 29 d’abril arriba a les sales de cine l’esperada 'Alcarràs' de Carla Simón, guardonada amb l’Os d’Or a la Berlinale. L'endemà mateix de la preestrena, Juan Ferrer va publicar la seva opinió a SEGRE: "Carla Simón ha construït minuciosament una pel·lícula que commou, poderosa, demolidora, acompanyada per una fotografia cromàtica i bonica", destacava Ferrer.
Avui, dia de l’estrena comercial en sales de cine, crítics de diferents mitjans, tant generalistes com especialitzats, s’han pronunciat sobre la pel·lícula de Simón:
"Hi ha molts motius pels quals adorar Alcarràs. (...) La idea és que la cinta emergeixi davant de la mirada de l’espectador com un miracle (...) de simple i elemental bellesa. És cine que ens fa millors. (...)", explica Luis Martínez (El Mundo)
"Del context íntim, infantil i autobiogràfic d'Estiu1993 ens traslladem a un territori coral, intergeneracional i gairebé polític, el d’una família de pagesos que al llarg d’un altre estiu experimentarà la transformació inexorable del seu estil de vida. Ens trobem davant de la crònica del final de tota una forma d’entendre un vincle col·lectiu amb la terra". Eulàlia Iglesias (Diari Ara)
"Magnífica (...) La coralitat d’“Alcarràs” exigeix, malgrat l’aparent senzillesa del relat, un ple domini de l’escriptura, la càmera i el muntatge perquè cada personatge tingui una mirada i una veu pròpies (...) Sergi Sánchez (Fotogramas)
"Una obra mestra (...) realment portentosa (...) un autèntic monument, un cim del nostre cine que uneix risc, ambició artística i alhora una enorme humilitat (...) Beatriz Martínez (El Periodico de España)
"Una pel·lícula que ja és llegenda, la millor del cine espanyol en molt temps (...) Marta Medina (El Confidencial)
"Carla Simón té sentit del neorealisme, món propi, una manera honesta de retratar el proïsme. Admetent totes aquestes virtuts, aquest drama no m’enamora (...) no em dona les sensacions que més valoro en el cine." Carlos Boyero (El País)
La segona pel·lícula de Carla Simón, després de Estiu 1993 ha conquerit també els crítics a nivell internacional:
"Un drama coral hermosamente concebut i amb actuacions exuberants (...) Un estudi commovedor i sinuós d’una extensa família que es veu obligada a abandonar la seua granja" Guy Lodge (Variety)