Com es pot detectar i prevenir el bullying?

Ansietat, baixa autoestima, retraïment social o baix rendiment acadèmic són algunes de les conseqüències del "bullying", un tipus de violència que a la llarga es converteix en un "problema social" i sobre el qual aquest dilluns es vol posar el focus amb motiu del Día Internacional contra l’Assetjament Escolar.

Un de cada tres menors pateix assetjament a les aules, segons la Unesco, encara que aquesta dada s’ha agreujat en els últims anys, segons l’opinió dels experts, pel "mal ús" de les xarxes socials, que han multiplicat els seus devastadors efectes fins provocar conseqüències fatals: ferides inesborrables o fins i tot el suïcidi. Segons dades de l’oenagé Bullying sense Fronteres, en el curs 2021/22 s’han detectat a Espanya més d’11.200 casos d’assetjament escolar, un 20 per cent més que l’any anterior, el que ha portat a l’equip de salut mental infantojuvenil de la Clínica López Ibor a donar les claus d’un problema social que pot derivar en greus conseqüències si no es prenen mesures.

Senyals que alerten del bullying

Aquests professionals de la salut mental afirmen que hi ha senyals inequívocs que poden alertar els pares que el seu fill està sent assetjat, com un canvi de conducta (si abans era alegre i ara està trist o té comportaments violents), alteracions del son , o si es nega va al col·legi o a les activitats extraescolars.

Segons aquests experts, cal tenir molt en compte aquests indicadors per evitar, en primer lloc, el dany emocional que es fa al menor i, en segon lloc, que es converteixi en un problema social que transcendeix a l’adolescent i que afecta també a l’agressor i als observadors. L’equip del López Ibor assegura que l’assetjament escolar provoca una gran varietat de conseqüències per a les víctimes, que van des de la baixa autoestima, l’assumpció del rol de víctima, quadres d’estrès posttraumàtics i conductes "evitatives, fòbiques i autolítiques" amb el baix rendiment acadèmic que això comporta.

Però adverteix que produeix també efectes en els agressors i en els "observadors": per als primers, fracàs escolar, assumpció del rol d’agressor, dificultats d’adaptació social, sentiments d’inferioritat o problemes amb la llei, i per als segons, pèrdua d’empatia, normalització de la violència, sentiments de culpabilitat, por i submissió, entre altres.

Quan comença l’assetjament?

La psicopedagoga i professora d’Educació de la Universitat CEU Cardenal Herrera Loli Botía afirma, en una entrevista amb Efe, que l’assetjament es va gestant des dels primers anys, en l’etapa infantil i en el primer cicle de primària, i que és en el segon cicle quan es donen "casos flagrants" de "bullying". "Si no s’intervé va creixent i acaba en una desgràcia", remarca.

Sobre els motius que porten a un menor a assetjar un company, Botía explica que no n’hi ha cap de concret encara que de vegades es produeix per gelos o perquè són nens que tenen baixa autoestima, amb rebuig social i, amb el seu comportament, troben "observadors" que els fan el joc i els empoderen.

Però tornem amb la víctima. Com poden superar les ferides emocionals que els provoca el "bullying Ja que, segons Loli Botía, és molt difícil ja que els crea molta "molta inseguretat en la seua forma de relacionar-se amb els altres". "Les persones que pateixen assetjament  tarden molts anys a oblidar-lo si és que ho arriben a oblidar", postil·la.

Com prevenir l’assetjament?

A la pregunta de com es pot prevenir l’assetjament escolar, Botía ho té clar: "Tot passa per la conscienciació i la sensibilització del professorat, fins i tot de la mateixa universitat." "No deixar-lo per quan et trobis un cas perquè això va fer que mirem amb altres ulls les relacions socials que es donen a les aules", assenyala. També els estudiants i les famílies han de fomentar, segons la seua opinió, la "tolerància zero" a qualsevol manifestació violenta i a rebutjar els insults, les humiliacions, les vexacions o el maltractament físic.

Per a això, considera "fonamental" que els alumnes reconeguin, ja des de l’etapa infantil, un "tracte inadequat" cap a la seua persona i trobin el suport per part de l’equip docent i del seu entorn familiar. Per això subratlla la importància de conscienciar sobre què és l’assetjament escolar, l’empatia, la tolerància, les habilitats socials i la cohesió del grup. "Ha de ser com un reg per degoteig, per dir-ho d’alguna manera", perquè cali en l’alumne.

Proposa per exemple que s’inundin de cartells els passadissos, les escales o els patis dels centres amb missatges que derivin en conductes cíviques i en el rebuig de qualsevol manifestació de violència.

Consells per als pares

La professora d’Educació del CEU Cardenal Herrera aconsella als pares educar els seus fills "en molta autoestima, en la dignitat personal, en què sàpiguen que hi ha coses que no han de tolerar mai i en què, si els passa, han de comunicar-lo immediatament".

Precisament aquesta institució educativa ha llançat una campanya que porta per títol "Cibervalentes contra l’assetjament" per conscienciar sobre el ciberassetjament entre els més joves de forma que es generi un debat, remogui consciències i ajudi a prevenir aquest tipus de situacions en l’entorn digital.