Afegir xampinyons a la dieta pot ajudar a reduir el risc de malalties neurodegeneratives

Investigadors del Centre d’Investigació Biomèdica de La Rioja (CIBIR) i del Centre Tecnològic d’Investigació del Xampinyó de La Rioja (CTICH) han avaluat els efectes neuroprotectors d’afegir a la dieta dos bolets freqüents als supermercats i a les tapes dels bars: el xampinyó blanc (Agaricus bisporus) o el Portobello (Agaricus bisporus brunnescens).

L’estudi ha estat liderat pel doctor Alfredo Martínez (CIBIR) i la doctora Marga Pérez (CTICH) i ha estat finançat amb ajuda de l’Agència de Desenvolupament Econòmic de La Rioja (ADER), la Conselleria d’Agricultura del Govern de La Rioja, i fons FEDER. Els resultats del treball han estat publicats a la prestigiosa revista 'Antioxidants'.

Per assolir les esmentades conclusions, els investigadors van fabricar penso per a ratolins que contenien un 5% d’un o un altre d’aquests bolets i els el van subministrar als animals de laboratori durant 15 setmanes. El primer resultat que van obtenir va ser comprovar que els ratolins que van consumir una dieta enriquida amb xampinyons no presentaven canvis de pes respecte als quals van rebre una dieta saludable normal.

D’altra banda, en estudiar la composició de la microbiota intestinal (la comunitat de bacteris que viu a l’intestí i que regula la fisiologia del portador), es va veure que els ratolins que van prendre les dietes enriquides amb xampinyons mostraven grans canvis cap a una microbiota més saludable. Aquests canvis s’expliquen per un efecte prebiòtic dels xampinyons, que fomenten el creixement de bacteris beneficiosos i una disminució de les potencialment nocives.

No és difícil imaginar com els canvis a la microbiota poden influir sobre el funcionament del tub digestiu. Tanmateix, encara que no és tan intuïtiu, cada vegada hi ha més resultats que demostren que existeix l’anomenat 'eix microbiota-intestí-cervell’, de manera que els bacteris de l’intestí poden influir directament sobre la fisiologia cerebral per diferents mecanismes. El més senzill de comprendre és la producció per part dels bacteris d’àcids grassos de cadena curta (acetat, propionat, butirat), que passen a la sang i arriben al cervell, on poden tenir influències positives o negatives.

Per investigar si els canvis a la microbiota produïts pels xampinyons tenien un efecte sobre el cervell dels ratolins, els científics van sotmetre els animals a estrès. Es va comprovar que, com era d’esperar, la situació d’estrès augmentava l’expressió de certs marcadors d’oxidació cerebral mentre que disminuïa l’activitat dels enzims antioxidants. Tanmateix, els animals que havien pres una dieta enriquida amb un o un altre dels bolets durant 3 setmanes mantenien nivells normals d’aquests marcadors malgrat haver estat exposats a l’estrès.

L’estrès oxidatiu cerebral s’ha demostrat com un dels principals factors de risc en el desenvolupament de les malalties neurodegeneratives pel que una activitat tan senzilla (i saborosa) com afegir xampinyons als plats que constitueixen una dieta saludable, com la dieta mediterrània, pot ajudar a frenar la preocupant escalada en el nombre de casos d’aquestes malalties.