El gall fer, el sisó i l'alosa becuda passen de "vulnerables" a "en perill d'extinció"

Diverses espècies de flora i fauna, entre aquestes tres tipus d’aus -el gall fer (Tetrao urogallus), el sisó (Tetrax tetrax) i l’alosa becuda (Chersophilus dupont)-, canviaran la seua classificació actual de "vulnerable" i passaran a engrossir la d’"en perill d’extinció". Així ho indica un projecte d’ordre elaborat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco) el termini de participació del qual expira demà, divendres, i que modificarà l’annex del Reial Decret 139/2011 referit al Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i al Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades.

En relació amb el gall fer, es modifica l’estatus previ de les dos poblacions existents a l'estat espanyol, la càntabra i la pirinenca, que ara passaran a estar sota la mateixa categoria d’amenaça, ja que, d’acord amb les dades del Llibre roig de les aus d’Espanya, amb prou feines en queden uns 400 exemplars, per la qual cosa es troba "en risc màxim de desaparició".

Tot i que el 29 de juny del 2021 van néixer 6 cries de gall fer al Parc Natural de l'Alt Pirineu, el seu director, Marc Garriga, ja va explicar a Segre que  dels més de setanta nius de gall fer que s’han detectat en els últims deu anys, només la meitat han aconseguit tirar endavant. “L’augment de l’activitat humana (especialment durant els mesos d’hivern) i l’increment de poblacions d’ungulats salvatges com el cérvol són alguns dels factors que contribueixen a la disminució d’aquesta espècie”, alertava Garriga.

El 2020, els mascles censats de gall fer no arribaven als quatre-cents exemplars en el conjunt de Catalunya. Durant l’última dècada l’espècie ha patit una regressió de prop del trenta per cent a tot el Pirineu català. Per àmbits territorials, la situació més greu es troba al Pallars Jussà, on els controls de seguiment que es van dur a termeel 2019 ja van constatar l’extinció del gall fer en aquesta comarca. A la Cerdanya, s’ha registrat una reducció de la població de fins al 71%, seguida de l’Alt Urgell, amb una disminució de més de la meitat, i la Val d’Aran, amb prop d’un 40%. A la resta de comarques, les reduccions són menors, entre el 10 i el 20% (Pallars Sobirà, Ripollès), o presenten una situació de certa estabilitat, com a l’Alta Ribagorça.

Quant a l’alosa becuda, les seues poblacions estan experimentant "severes tendències regressives". De fet, a Catalunya el seu únic hàbitat és la timoneda d'Alfés, que representa el límit oriental de distribució europea de l'espècie. A finals dels 80 i 90, es considerava que hi havia unes 30-50 parelles, però no va ser fins a l’any 2001 que no es va començar a fer-ne un seguiment estandarditzat, amb menys de 20 territoris. Des de llavors, s’ha anat reduint durant les darreres dues dècades fins a extingir-se l’any 2006. L’any 2015, es va tornar a detectar, i des de llavors sempre hi ha constat en menys de 10 territoris.

Pel que fa al sisó, la seua vulnerabilitat també ha augmentat per les transformacions dels ecosistemes agraris. Actualment més del 60% de la població reproductora es concentra en els secans de Belianes-Preixana i dels Plans de Sió, on a més l’abundància de femelles és destacable. La seva presència també és important al secà de Bellmunt i el de Balaguer. L’espècie ja és molt més rara i escassa als secans occidentals d’Alguaire-Almenar, de Mas de Melons-Alfés i dels secans del Segrià-Utxesa. Pel que fa a la població hivernant, l’última estimació realitzada és al voltant dels 1.500-2.000 exemplars, segons informa el departament de Medi Ambient i Sostenibilitat. 

Espècies invasores

La mateixa ordre aprofitarà per canviar un altre annex, el del Reial Decret 630/2013, a fi d’incloure al Catàleg Espanyol de Especies Exóticas Invasoras una planta, el miopor (Myoporum laetum), i diversos animals invertebrats: l'escarabat de les palmeres (Diocalandra frumenti), localitzat sobretot a les Canaries; la formiga roja de foc (Solenopsis invicta), la formiga faraó (Monomorium pharaonis) i la formiga boja (Nylanderia jaegerskioeldi). Aquesta modificació també assenyalarà i afegirà com a espècies invasores diversos vertebrats: el peix Paramisgurnus dabryanus i totes les mangostes i suricates de la família Herpestidae a excepció de la mangosta comuna (Herpestes ichneumon).

L’ordre recorda que tant el Llistat i el Catàleg d’espècies amenaçades com el Catàleg d’espècies invasores són "eines dinàmiques subjectes a actualització permanent" que depèn de les propostes rebudes per diverses institucions. La tramitació de les diferents propostes ha rebut l’aprovació de la Comissió Estatal per al Patrimoni Natural i la Biodiversitat.