La comunitat científica busca les causes de les hepatitis pediàtriques agudes

Amb uns 228 casos notificats d’hepatitis pediàtrica aguda d’origen desconegut, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la comunitat científica en busca les causes i, encara que hi ha diverses hipòtesis obertes, alguns indicis apunten a un adenovirus, el F41. El catedràtic de Microbiologia de la Universidad de Salamanca (USAL) Raúl Rivas repassa amb EFE, en sis preguntes, el que se sap i el que encara es desconeix d’aquesta malaltia, de la qual s’han reportat casos en una vintena de països.

A l’estat espanyol s’han investigat des de gener 22 casos, segons dades del 29 d’abril. En quatre dels nou casos analitzats en els quals es disposa de resultats es va obtenir una prova positiva per a adenovirus. De moment, indica Rivas, hi ha més preguntes que respostes sobre la causa d’aquesta malaltia, que afecta des de nadons fins a nens de 16 anys i que ha causat al món, almenys, quatre morts.

Què se sap de la possible causa de l’hepatitis pediàtrica aguda? En aquest moment, encara és difícil afirmar alguna cosa, tot són hipòtesis, encara que la finestra microbiològica està oberta de bat a bat perquè no hi ha cap altra qüestió que faci veure un patró comú, ni quant a qüestions ambientals, exposició a agents tòxics o aliments. Es continuen recopilant mostres i l’OMS ha demanat que s’analitzi la possible presència d’alguns virus, però els que causen l’hepatitis A, B, C, D i E estan de moment descartats perquè no han aparegut.

Quines hipòtesis s’estudien? En algunes mostres han aparegut adenovirus com l'F41, que és un serotip molt concret d’adenovirus entèrics i que normalment causen símptomes intestinals, però fins ara no s’havia vist que podria originar en nens sans danys d’aquest tipus tan freqüents. És un signe que hem d’estar alerta per veure si està circulant un nou serotip d’adenovirus, no ho sabem; si l'F41 ha tingut alguna mutació que afavoreixi el tropisme viral (especifitat per infectar un tipus particular de cèl·lula o teixit) cap al fetge, o si s’està donant alguna coinfecció amb algun altre virus.

Tampoc no es pot descartar que sigui un virus no descrit o sobre el qual no s’hagi establert aquesta simptomatologia. Estan obertes diverses hipòtesis. Una altra és que el SARS-CoV-2 pugui haver afavorit que la coinfecció amb altres virus pugui ocasionar danys d’aquest tipus. En algunes mostres s’ha trobat aquest virus que causa la covid-19. El SARS-CoV-2 està circulant i es desconeixen molts dels problemes que pot originar o que afavoreixi un altre tipus d’infeccions perquè deixi el nostre sistema immunitari una mica delmat. Són coses que encara desconeixem.

L’adenovirus F41 seria la hipòtesi més probable? És una hipòtesi, però no és segur. Fins ara ha aparegut en un percentatge elevat de mostres, s’ha vist, sobretot, a Alabama (EUA), en algunes europees i en algun altre lloc, però no en totes. El primer cas asiàtic, que es va registrar al Japó fa uns dies, sembla que va donar negatiu a l'F41, per això cal continuar analitzant-ho.

Els adenovirus han causat hepatitis anteriorment? Els adenovirus són força comuns i circulen per tot el planeta durant tot l’any, encara que la majoria dels pics solen passar a finals d’hivern o a la primavera. Algun pot causar danys hepàtics, sobretot en nens inmunocompromesos, però no s’havia vist en els sans.

Dos anys de pandèmia, portant mascareta i amb mesures de distància social poden haver debilitat el sistema immunitari dels nens? És difícil que sigui així perquè hi ha afectats menors de fins a 16 anys. Abans de la pandèmia, els nens de cinc, sis anys i més van estar en contacte freqüent i permanent amb els adenovirus. És complicat pensar que, pel fet d’haver portat mascareta, ara un adenovirus pugui afectar d’aquesta manera, de sobte.

Què fa falta per determinar la causa d’aquest tipus d’hepatitis? El més lògic en aquest moment és el que s’està fent, recopilar el major nombre de dades possible i això implica determinar totes les mostres d’excrements, orina, sang, biòpsies de fetge, tant presents com de casos antics, com ha instat l’OMS. Podria ser que la distribució dels casos sigui àmplia, no només geogràficament sinó en el temps, que vingui del darrere i l’estiguem començant a veure ara, per això es demana que s’analitzin mostres de casos clínics que presentessin aquesta simptomatologia en els mesos passats.

També és possible que ens trobem davant de la punta d’un iceberg perquè només es veuen els casos més greus. Cal buscar diferents agents microbiològics, centrant-se en els adenovirus, però també en altres possibilitats per establir si aquests casos tenen una mica en comú. Encara estan obertes moltes portes, per això cal obtenir el màxim de dades i, sobretot, estar atents a símptomes en nens com a icterícia, excrements blancs i orina fosca, perquè els centres d’atenció primària els recopilin i es facin les proves pertinents, per disposar de la màxima informació que d’aparences de quin agent pot estar involucrat.