Lleida ret homenatge als deportats al camp de concentració de Mauthausen

Una trentena de persones es van congregar ahir davant de l’escultura FITA, al barri de Cappont, per retre homenatge als lleidatans que van ser deportats al camp de concentració de Mauthausen coincidint amb el 77 aniversari del seu alliberament, que se celebra avui. Més de 300 veïns de les comarques lleidatanes van ser víctimes de la barbàrie nazi i 173, segons el banc de dades de la Generalitat, van morir en els camps d’extermini del Tercer Reich. “Actes com el d’avui a Lleida serveixen per perseverar en la construcció d’un món just i en pau, perquè mai més es repeteixi, enlloc del món, la barbàrie”, no va destacar ahir Josep San Martín Boncompte, d’Amical de Mauthausen.

“Va ser el camp més terrible i no podem oblidar la solidaritat entre els presoners, la resistència i el llarg exili al qual es van veure forçats els que van aconseguir sortir-ne amb vida”, va destacar. Així mateix, va afegir que només una tercera part va poder sobreviure i va mostrar la seua preocupació pels discursos d’odi per part de la ultradreta, que es difonen sobretot a través de les xarxes socials. “Hem de continuar defensant la democràcia i els drets humans”, va concloure.

Per la seua banda, Lluïsa Huguet, del grup de recuperació de la memòria històrica del Centre Excursionista de Lleida, va apostar per continuar treballant en el camí de la memòria i mantenir el record de la tragèdia mentre es busquen eines de sensibilització en els valors de la cultura de la pau, sobretot entre les noves generacions, per evitar nous conflictes, com el d’Ucraïna. Així mateix, va tornar a insistir a exigir a la Paeria la creació d’un centre d’interpretació de la memòria històrica de la Guerra Civil i la postguerra. “No podem esperar més.

Hem de fer pedagogia per atansar a la ciutadania la nostra història més recent a fi d’aconseguir una societat més madura. Amb la memòria dignifiquem les víctimes i combatem el feixisme”, va assenyalar. Alguns assistents van criticar l’absència a l’acte de l’alcalde o d’algun regidor.

L’acte va comptar amb la col·laboració musical de la cantant Tui Higgins, que va interpretar Morir a Ravensbruck, que narra com la lleidatana Coloma Seròs va acompanyar una altra deportada mentre moria. Els assistents també van poder escoltar la cançó de bressol Wiegala, composta per una mare deportada al costat del seu fill al camp de concentració d’Auschwitz.