La jornada escolar contínua condueix a l'augment de la bretxa de gènere, segons un estudi

La jornada escolar contínua atorga la funció de custòdia o cura fonamental dels alumnes a les seues famílies en hores laborables, la qual cosa comporta la pèrdua de 8.048 milions d’euros d’ingressos i l’augment de la bretxa de gènere, ja que 66,4% d’aquest impacte l’assumeixen les dones. Així ho posen en relleu les conclusions de l’informe 'Jornada escolar contínua: Com la pandèmia està accelerant un model social i educatiu regressiu', elaborat pel director d’Educació en EsadeEcPol, Lucas Gortázar, la professora de la facultat d’Educació de l’UAM, Marta Ferrero, i Ángel Martínez, analista en EsadeEcpol.

La investigació aborda l’impacte de la jornada escolar contínua i obre el debat sobre aquest model, cada vegada més estès entre els centres públics d’Infantil i Primària, especialment, després de la pandèmia del coronavirus. Per a això, els autors de l’informe han comparat, per primera vegada, aquesta problemàtica amb les dades de l’Enquesta de Qualitat de Vida i s’ha consultat a més de 2.000 docents.

Segons les conclusions d’aquest estudi, en el cas dels alumnes, "no existeix evidència rigorosa" respecte a l’efecte de la modalitat de jornada sobre el rendiment acadèmic, encara que "alguns estudis corelacionals apunten que la jornada completa (o partida) està associada a millors resultats".

"El que sí que existeix és evidència abundant i robusta sobre com el temps (lectiu i no lectiu) a l’escola suposa un impacte positiu en els alumnes en termes acadèmics i socioemocionals; també que la jornada completa (o partida), amb un dinar primerenc i una pausa després, s’adapta millor als bioritmes dels alumnes i millora la seua salut, cicles de son i benestar," afirma l’estudi.

Respecte a les famílies, la investigació assenyala que "l’evidència científica apunta a un factor clau habitualment ignorat a Espanya (clau per a la igualtat de gènere), però que la pandèmia ha posat de manifest: l’escola té també una funció de custòdia o cura fonamental". En aquest sentit, els autors assenyalen que "quan l’escola és a temps parcial, l’ocupació de les famílies se'n ressent, ja que les seues jornades laborals mai no poden superar les 25 o 28 hores setmanals".

Per als investigadors, la jornada escolar contínua té "un efecte negatiu i significatiu en els ingressos i l’ocupaciÓ de les famílies, especialment gran per a les mares, que són els qui concentren el 66,4% de l’impacte, la qual cosa contribueix a agreujar les bretxes de gènere existents". Això suposa, a més, cada any, una pèrdua de 8.048 milions d’euros d’ingressos per a les famílies.En relació amb el professorat, les conclusions de l’estudi revelen que "es tracta del col·lectiu que més es beneficia d’una jornada matinal (contínua), tant en termes de benestar com en possibilitats de conciliació."

A l’enquesta realitzada als docents, aquest col·lectiu es mostra majoritàriament a favor de la jornada matinal (contínua); i "paradoxalment, subratlla els beneficis per a l’alumnat i les famílies (i no tant per al professorat mateix) com les raons principals per justificar l’esmentada modalitat de jornada". "Considerant l’alumnat com l’objectiu central de la política educativa, hi ha un enorme espai per avançar en el tipus d’organització escolar a adoptar mitjançant un debat racional, basat en l’evidència científica i, alhora, que articuli espais de consens tenint en compte els diferents actors", sostens els investigadors.

Així mateix, consideren que els beneficis d’una jornada escolar a temps complet (de 9:00/9:30 a 16:00/16:30) amb un dinar primerenc (12:30 o 13:00) i un descans en alumnat de 3 a 12 anys "superen amb escreix els costos de mantenir o fins i tot ampliar l’statu quo". En aquest context, afegeixen que després del "gegantí" impacte que ha tingut la pandèmia sobre la salut mental i el benestar emocional de la comunitat educativa (alumnat, docents i famílies), "la resposta no ha de conduir a reduir el temps a l’escola, sinó a ampliar-lo". "L’avanç de la jornada matinal està passant mentre es nega l’evidència disponible sobre els seus efectes perniciosos sobre l’alumnat i les famílies", subratllen.

Per això, advoquen per articular "altres alternatives a la jornada contínua que facin al seu torn factible compensar al professorat pel fort deteriorament que ha experimentat la seua situació laboral durant l’última dècada (primer amb la crisi i després amb la pandèmia)".

Des del seu punt de vista, l’Estat hauria d’augmentar en 1.140 milions d’euros en la recaptació via IRPF i destinar-los a ampliar la cobertura i quantia de les beques de menjador fins arribar a un 40% de tot l’alumnat; desenvolupar i millorar les infraestructures escolars per fer possible un menjador en cada centre educatiu a mitjà i llarg termini; i compensar el professorat amb una bonificació per augmentar les hores de permanència en els centres.