Descobreixen una proteïna que permet frenar l'envelliment cerebral
Els resultats d’un estudi publicat a la revista Nature constata les millores en la memòria que s’observen als ratolins vells que reben líquid cefalorraquidi dels més joves poden atribuir-se als factors de creixement que han demostrat restaurar la funció de les cèl·lules neuronals.
Els resultats, assegura l’equip científic, demostren les possibles propietats rejovenidores del líquid cefalorraquidi jove per al cervell que envelleix. A mesura que aquest òrgan envelleix, el deteriorament cognitiu augmenta, juntament amb el risc de demència i malalties neurodegeneratives, i la comprensió de com els factors sistèmics afecten el cervell al llarg de la vida ha donat llum sobre possibles tractaments per frenar l’envelliment cerebral, recorda un resum de la revista.
El líquid cefalorraquidi circula pels espais buits del cervell, la medul·la espinal i entre dos de les meninges. Forma part de l’entorn immediat del cervell, proporcionant a les cèl·lules cerebrals nutrients, molècules de senyalització i factors de creixement, però el seu paper en l’envelliment cerebral no es coneix bé. Per comprovar les seues possibles propietats rejovenidores, l’equip de Tony Wyss-Coray, de la Universitat de Stanford als Estats Units, va infondre líquid cefalorraquidi de ratolins joves (de 10 setmanes) als cervells de ratolins vells (de 18 mesos) i va constatar que el tractament va millorar la funció de memòria dels animals més longeus.
En concret, aquest líquid de ratolins joves va augmentar l’estimulació de les cèl·lules anomenades precursores d’oligodendròcits -tenen el potencial de regenerar oligodendròcits (un tipus de cèl·lula neuronal) i mielina (un material gras que protegeix les cèl·lules nerviosas)- dins de l’hipocamp, el centre de la memòria del cervell. Per determinar els mecanismes que són subjacents a aquests efectes, els experts van examinar les vies de senyalització activades pel líquid cefalorraquidi jove.
Van descobrir que un factor de transcripció -proteïnes que participen en la regulació de l’ADN- conegut com a SRF intercedeix en els efectes del líquid jove a les cèl·lules precursores d’oligodendròcits; l’expressió d’aquest factor es va veure disminuïda en l’hipocamp dels ratolins més vells. Els autors també identifiquen un factor de creixement -substàncies, majoritàriament proteïnes, essencials en els processos de reparació cel·lular- conegut com a Fgf17 com candidat a induir l’esmentada senyalització. L’activitat de Fgf17 també es va veure disminuïda als ratolins envellits.