Una imatge confirma l'existència d'un forat negre al cor de la Via Làctia

Científics del Telescopi Horitzó de Successos (Event Horizon Telescope, EHT per les sigles en anglès) han revelat aquest dijous la primera imatge del forat negre -un espai del qual res, ni tan sols la llum, no es pot escapar- al centre de la nostra galàxia, la Via Làctia. En diverses rodes de premsa simultànies celebrades en diferents països, els investigadors han donat a conèixer la històrica fotografia d’aquest forat negre supermassiu, anomenat Sagitari A*; on s'hi observa un anell no perfectament esfèric groc i taronja, amb tres punts més brillants.

"És fascinant, realment nou i extraordinari", ha resumit el director general de l'Observatori Europeu Austral (ESO), l’espanyol Xavier Barcons, en la roda de premsa organitzada per aquest organisme a la seu de Garching, a prop de Munic (Alemanya). Aquest resultat constitueix "una evidència aclaparadora" de què l’objecte és realment un forat negre i aporta valuoses pistes sobre el funcionament d’aquests gegants que, es creï, resideixen en el centre de la majoria de les galàxies.

La imatge ha estat obtinguda per un equip d’investigació global, la Col·laboració del Telescopi Horitzó de Successos, utilitzant observacions amb una xarxa mundial de vuit radiotelescopis, que funciona com un telescopi virtual de la mida de la Terra. Els resultats de l’equip EHT es publiquen avui en una edició especial de The Astrophysical Journal Letters. L’esperada imatge mostra "finalment l’aspecte real de l’enorme objecte que hi ha al centre de la nostra galàxia", assenyala l’ESO.

Anteriorment, la comunitat científica ja havia observat estrelles orbitant al voltant d’una cosa invisible, compacta i molt massiva al centre de la Via Làctia. Aquestes òrbites permetien postular que aquest objecte -conegut com a Sagitari A*- era un forat negre, i la imatge d’avui en proporciona la primera evidència visual directa, asseguren els científics.

Encara que no podem veure el forat negre per si mateix, perquè està completament fosc, el gas brillant que l’envolta té una firma reveladora: una regió central fosca (anomenada "ombra") envoltada per una estructura brillant en forma d’anell. La nova imatge capta la llum corbada per la força gravitatòria del forat negre, la massa del qual és quatre milions de vegades la del nostre Sol. "El sorprenent és com de bé coincideix la mida de l’anell amb les prediccions de la teoria de la relativitat general d’Einstein", ha declarat el científic del projecte EHT Geoffrey Bower, de l’Institut d’Astronomia i Astrofísica de l’Acadèmia Sinica de Taipei.

"Estudis previs, guardonats amb el Premi Nobel de Física el 2020, havien demostrat que en el centre de la nostra galàxia hi ha un objecte extremadament compacte amb una massa quatre milions de vegades més gran que el nostre Sol", segons José Luis Gómez, membre del Consell Científic de l’EHT i líder del grup de l’EHT en l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA-CSIC). "Ara, gràcies a l’EHT, hem pogut obtenir la primera confirmació visual que aquest objecte és, gairebé amb tota seguretat, un forat negre amb propietats que concorden perfectament amb la Teoria de la Relativitat General d’Einstein," afirma.

La històrica imatge revelada avui se suma a la que es va publicar fa poc més de tres anys per part del mateix equip internacional de científics d’un forat negre supermassiu -amb una mida vuit vegades superior al del Sistema Solar-, però en aquell cas l’objecte es trobava fora de la Via Làctia, en el centre d’una altra galàxia (la Messier 87).

Un forat negre és un lloc de l’espai d’on res no pot escapar, ni tan sols la llum. La força de la seua gravetat és tan forta que ni tan sols la llum no es pot escapar de la seua atracció i si la llum, que és el que més ràpid viatja en el nostre univers no pot sortir, llavors res no podrà fer-ho. Albert Einstein va formular la teoria que els prediu, encara que ell mai va arribar a entendre’ls ni acceptar-los, Karl Schwarzschild va ser el primer en trobar una solució de les equacions d’Einstein (si bé ell va morir abans que s’entengués), i Stephen Hawking va descriure, entre altres, les seues propietats.