Barcelona s'ofereix com a seu del pròxim Festival d'Eurovisió si guanya Chanel

El primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, ha explicat en declaracions al programa Cafè d'Idees de RTVE que si la representant espanyola, Chanel, guanya el certamen, la ciutat de Barcelona s'oferirà per ser la seu de la pròxima edició. Collboni ha apostat davant de la presentadora del programa, Gemma Nierga, per Barcelona com a seu d'un festival músical d'aquest nivell.

Tradicionalment, el país guanyador del festival obté el dret a ser la primera opció per ser elegit com la propera seu.

Abans de fer cap altre pas, però, s'ha d'esperar que Chanel es proclami guanyadora. Si aquest fos el cas, Espanya hauria de confirmar a la Unió Europea de Radiodifusió si seran o no els amfitrions del següent festival. Posteriorment, es tria la ciutat més adequada per albergar l'esdeveniment.

Tot i que típicament s'escull la capital o la ciutat més poblada, aquesta no sempre és la millor opció. En els primers anys, la ciutat seu es determinava segons la disponibilitat dels estudis de televisió de la radiodifusora. Així, Hilversum, Cannes i Nàpols van ser triades sobre ciutats globals com Amsterdam, París i Roma. Actualment, la disponibilitat de recintes adequats, hotels, aeroports i mitjans de transport i el suport brindat per les autoritats locals també es tenen en compte en el moment de triar la ciutat.

Al llarg de la història el certamen s'ha celebrat en teatres, auditoris, palaus de congressos, etc. Ja als anys 1980 va començar a fer-se en grans recintes com l'Scandinavium de Göteborg el 1985. Va ser als anys 1990 quan van començar a generalitzar-se els grans espais per celebrar el festival. Avui, se sol triar un estadi apte per celebrar concerts de gran calibre, amb bons accessos i localitzacions properes per a les sales de premsa, hotels, etc. L'aforament més gran de la història d'Eurovisió es va aconseguir al Parken Stadium de Copenhaguen el 2001, amb 38 000 espectadors. El segueix l'Spirit Arena de Düsseldorf, on es van congregar 32.000 espectadors el 2011.

La localitat més petita on s'ha dut a terme el festival va ser Millstreet, Irlanda, on es va celebrar el festival del 1993, quan la població total del poble era d'aproximadament 1500 habitants. Per a l'edició de 2012, Azerbaidjan va construir en el termini de vuit mesos el Baku Crystal Hall, un recinte amb capacitat potencial per a 23 000 espectadors.