Espanya torna al pòdium eurovisiu: tercera posició per a Chanel

Espanya ha tornat aquesta nit al pòdium d’Eurovisió amb el tema "Slomo" de Chanel, que va quedar tercer a Torí (Itàlia), posant així fi a una persistent volença pels últims llocs i afegint una nit de glòria a una llarga història atapeïda de moments de disgust i alegria.

Chanel va aconseguir entrar en el selecte grup de les tres millors propostes musicals d’aquest 66a Eurovisió de la ciutat italiana de Torí, una cosa que no passava des que Anabel Conde quedés la segona el 1995 amb "Vuelve conmigo".

La tornada d’Espanya al cim eurovisiu marca una fita en la història de la seua participació en el certamen, des de la seua fundació el 1956. Aquests són alguns dels moments més destacats del seu llarg pas pel concurs de la cançó europea.

Dos victòries i altres nits per al record

Espanya, que participa en Eurovisió des dels seus orígens el 1956, pot presumir de dos victòries consecutives: la de Massiel amb la seua "La, La, La" en 1968 i la de Salomé amb "Vivo cantando" el 1969, convertides ja en autèntics himnes per al públic. Però la música espanyola ha degustat les mels de l’èxit europeu en moltes altres ocasions. Va quedar en segona posició en quatre ocasions: Karina el 1971 amb "En un mundo nuevo", Mocedades el 1973 amb "Eres tú", Betty Missiego el 1979 amb "Su canción" i l’última vegada, el 1995, amb Conde.

Julio Iglesias va conquerir la gens menyspreable quarta plaça el 1970 amb "Gwendolyne", igual com Sergio Dalma el 1991 amb "Bailar pegados", mentre que el grup Bravo va acabar tercer amb "Lady, lady" el 1984 i les Sucre Moreno cinquè el 1990 amb "Bandido".

Adeu a la mala ratxa

La Gran Final de Torí treu Espanya d’uns anys en què l’habitual era acabar a la cua. En concret, en els últims sis anys Espanya semblava no aixecar cap: Blas Cantó va quedar el 24 l’any passat, Miki Núñez el 22 en 2019, Amaia i Alfred els 23 el 2018, Barei la 22 en 2016 i Edurne la 21 el 2015. Però el malson ve de lluny i els cantants espanyols saben el que és quedar en últim lloc: Remedios Amaya va obtenir "zero punts" el 1983 amb "Quien maneja mi barca?", Lydia en 1999 i més reciéntemente Manel Navarro el 2017 amb "Do it for your lover".

En temps més remots, durant el franquisme, Eurovisió va relegar a la seua última posició Víctor Balaguer i Conchita Bautista el 1962 i el 1965, respectivament. Altres moments per a l’oblit són la plaça 21 de Son de Sol (2005) i Las Ketchup (2006), la vintena de D’Nash el 2007, la plaça 24 de Soraya Arnelas el 2009 o la 23 de Lucía Pérez el 2011, superats tots ells per Rodolfo Chikilicuatre, setzè el 2008.

Edicions de momentània felicitat

No obstant en aquest afluixa travessia pel desert també hi va haver moments d’alegria, com quan David Civera va posar a Espanya sisena el 2001 amb "Dile que la quiero". Després arribaria el "trienni triunfito": Rosa López va quedar setena el 2002 amb "Europe’s living a celebration", Beth vuitè amb "Dime" en 2003 i Ramón dècim el 2004 amb "Para llenarme de ti".

I caldria esperar a 2012 perquè Pastora Soler portés al seu país a la desena plaça amb "Quédate conmigo", una cosa que només es va repetir dos anys més tard amb Ruth Lorenzo, empatada en punts amb Dinamarca (novena).