Els boscos alts del Pirineu són els que perdran més bolets pel canvi climàtic
Una investigació de la Universitat de Lleida, el CTFC i el CREAF anticipa els efectes de l’escalfament sobre la producció a Catalunya
La producció de bolets dels boscos més alts del Pirineu serà la més afectada pel canvi climàtic segons un estudi del Centre de Ciència i Tecnològia Forestal de Catalunya (CTFC), la Universitat de Lleida (UdL) i el Creaf publicat a 'Agricultural and Forest Meteorology'.
L’estudi ha conclòs que des de 1976 fins l’actualitat la producció de bolets ha patit un "descens moderat" i preveu que la tendència s’accentuï més o menys fins el 2100, en funció de la magnitud de l’escalfament global. Els boscos més afectats seran els subalpins i muntanyesos de pi silvestre i pi negre, on la productivitat total de bolets podria caure prop de 60 quilos per hectàrea fins a finals de segle al pitjor escenari, mentre que a la resta de Catalunya es mantindria més estable.
ESPÈCIES
Les espècies amb una disminució esperada major són les que estableixen relació simbiòtica amb les arrels de certs arbres (com el rovelló, el cep o el rossinyol, totes de gran interès gastronòmic). Al contrari, les espècies sapròfides, que s’alimenten dels residus d’altres organismes, veuran augmentar la seua productivitat especialment als boscos més mediterranis, contra més acusats siguin els efectes del canvi climàtic: són bolets com el xampinyó, la múrgola o l'apagallums.
L’estudi pretén conscienciar sobre la necessitat d’anticipar-se als possibles impactes del canvi climàtic i desplegar possibles polítiques de gestió forestal per mitigar els seus efectes" sobre els boscos, segons l’autor principal del treball, Albert Morera.
Al seu torn, el director de la investigació, Sergio de Miguel, ha destacat "els efectes diferents, de vegades oposats, en funció de les condicions climàtiques passades i futures" que té l’escalfament global sobre els bolets, especialment les d’interès socioeconòmic per la seua comestibilitat.