Larida torna a ser cristiana

Lleida va recuperar amb tota la normalitat d'abans de la pandèmia i notable èxit de públic la Festa de Moros i Cristians, amb una desfilada de comparses que va omplir d'espectadors el recorregut a mitja tarda i una batalla ja de nit que va abarrotar el Turó de la Seu Vella. Les tropes cristianes van prendre Larida després de tres anys de domini musulmà.

Després de la recuperació el setembre passat de la Festa de Moros i Cristians, llavors a mig gas i amb empat en la batalla final, Lleida va reprendre ahir de forma plena aquesta festa emblemàtica del calendari de maig, que va complir 26 edicions en una jornada de calor que es va transmetre també amb l’espectacular vestuari de les comparses i l’ardor guerrer al Turó de la Seu Vella. Més de 600 festers i músics, una xifra una mica menor que la del 2019, abans de la pandèmia, van desfilar a mitja tarda entre l’expectació popular per l’habitual recorregut que s’enceta a la Porta del Lleó del Turó i, carrer Cavallers avall, desemboca a Blondel i avinguda de Madrid fins a la Paeria.

Unes hores abans, al migdia, el públic va aplaudir la desfilada infantil, que va culminar a la plaça Sant Joan (pàgina 4). El president de l’associació que organitza l’esdeveniment, Josep Lluís Gàzquez, es va felicitar de “poder tornar a omplir carrers i places de la ciutat amb una desfilada que fem amb gran il·lusió i força”, malgrat reconèixer que la pandèmia va frenar les xifres de participació. Gàzquez va reivindicar el caràcter festiu d’aquesta celebració davant de la recreació històrica.

I és que després de l’empat pactat fa vuit mesos entre cristians i moros –aquests tenien Larida en el seu poder des de l’edició del 2019–, enguany es va recuperar la tradicional alternança amb una batalla final a la Seu Vella que van guanyar les tropes comandades per la comtessa cristiana dels Anglesola. En un Turó a vessar de públic, al capaltard es va estrenar una de les novetats d’aquesta edició: l’escenificació de la festa amb un nou format, amb una primera part itinerant amb inici al costat de l’edifici de la Canonja –gairebé a les fosques al començar amb retard l’espectacle– i l’enfrontament final davant de la Porta dels Apòstols, que va lluir com mai per efecte dels llums i focs artificials. Una altra novetat: la batalla dialèctica, amb textos aquest any a càrrec de Joan Pifarré, va incloure una referència a la copa d’or dels Banu-Hud, llegenda que dona nom a la partida Copa d’Or de l’Horta de Lleida, on està enterrada.

Finalment, la capitana cristiana Mariona Franco es va imposar espasa en mà al caïd moro Antoni Pomés. Aquest no li va implorar per la seua vida sinó per la de la gent de la ciutat. La vencedora li va prometre cuidar la pagesia i li va perdonar la vida per acabar la festa en pau.