El 95% de les terrasses d'hostaleria té nivells perjudicials de nicotina per a la salut, segons adverteix l'AECC

La Asociación Española Contra el Càncer reclama una ampliació de la Llei Antitabac, per impulsar els espais lliures de fum en terrasses, piscines, platges o espais esportius, i que a aquesta li sigui donat suport per tots els ministeris. I és que el 95 per cent de les terrasses d’hostaleria té nivells perjudicials de nicotina per a la salut, segons ha informat aquest dimarts el coordinador de Prevenció d’AECC, Sebastián del Busto, sent la preocupació principal els menors.

"El debat sempre ha girat entorn d’aspectes com si fumar en espais tancats i oberts. Però el fum del tabac no s’esfuma i continua fent mal", insisteix Del Bust, que detalla que una burilla apagada continua desprenent el 14 per cent de la nicotina que emet quan està presa, almenys per 24 hores. "No només fumar fa mal, sinó que també el fum fa mal, encara que no es tingui tanta percepció d’això," ha reiterat. De fet, dels 8 milions de persones que moren a l’any per tabac a Espanya, un milió no s’ha encès mai un cigarro.

Així, insisteix que "els espais es contaminen" i fan mal a la gent, sent els menors "la preocupació principal". "Més del 70 per cent dels menors a Espanya estan exposats al fum ambiental del tabac, sent més del 40 per cent d’ells en espais públics a l’aire lliure", alerta Del Bust, que agrega que "el fum també està en les infraestructures". Així les coses, els menors que estan exposats al fum de tabac multipliquen el seu risc de desenvolupar càncer de pulmó, i pateixen un 50 per cent més d’infeccions d’oïda, un 30 per cent més d’infeccions respiratòries i un 20 per cent més crisis asmàtiques.

Ampliació de la llei antitabac

En aquest sentit, han destacat la importància del 'Pla Integral de Prevenció i Control del Tabaquisme, 2021-2025', l’esborrany de la qual va ser enviat a societats científiques i CCAA el mes de desembre passat; ja que, malgrat estar liderat per Sanitat, és transversal a la resta de ministeris. "El 'Pla Integral de Tabaquisme' ha de tenir un caràcter interministerial i ha d’estar governat des de dalt", ha comentat per la seua part la directora de relacions institucionals de l’AECC, Ana Fernández Marcos, per defensar que aquest ha d’entrar en vigor "com més aviat millor".

Així, si bé ha reconegut que Espanya va ser pionera en la llei Antitabac de 2005 i en la de 2010, sent aquesta última "una de les mes progressistes a Europa", encara hi ha alguns 'gaps’que s’han de solucionar, com les esmentades terrasses o les universitats. "L’AECC vol que la nova Llei Antitabac sigui molt clara en els espais", ha sentenciat.

"Les universitats no són un espai protegit, segons la llei de 2010, perquè se’ls considera adults, i això és un 'gap' important. La norma es va centrar en espais tancats, i els petits elements que es van deixar a la interpretació van quedar tan indefinits que es van generar els problemes actuals", ha comentat Fernández.

A més, la directora de relacions institucionals de l’AECC ha defensat la importància d’incrementar els preus dels paquets per dificultar el consum de tabac. "Espanya és l’estanc del món, molta gent d’altres països ve a comprar tabac perquè la mitjana d’Espanya no supera els 5 euros per paquet, i aquest és un aspecte que controla Hisenda", explica, per afegir que aquesta és una de les mesures més clares per evitar que els menors comencin a fumar, en no tenir aquests poder adquisitiu.

D’altra banda, Fernández ha criticat que no s’està complint la vigilància de si el tabac el compra o no un menor. "El 9 per cent dels menors d’entre 14 i 18 anys fumen tots els dies, i 14 és l’edat mitjana per començar a fumar", ha precisat, afegint que l’addicció es consolida en 6 mesos.

"Hem d’avançar en les petites indefinicions i també en el preu i en les sancions, perquè els menors no tinguin tan fàcil entrar en un lloc a comprar tabac", ha apuntat Fernández. Per tot això, ha assenyalat que "la part educativa és clau" i aquesta "ha de ser continuada i sistemàtica".

Finalment, l’AECC ha reclamat una regulació de la publicitat en l’entorn digital, on es mouen principalment aquests menors i la gent jove. "Per això, necessitem un Pla Integral que involucri tots els ministeris, com Hisenda, Consum i Educació, entre altres, perquè el Govern tingui un full de ruta. Altrament, anirem apedaçant", ha insistit.

El consum de tabac varia segons l’estrat social

D’altra banda, segons dades de l’Observatori de l’AECC, el consum de tabac entre persones d’estrats socials inferiors és gairebé el doble que en persones de classe alta; i l’exposició diària al fum del tabac en espais tancats és gairebé tres vegades superior. Això implica un risc significativament més alt de desenvolupar càncer de pulmó, entre d’altres.

Així, segons l’associació, el 12,56 persones que fumen diàriament ocupen càrrecs directius o gerències d’establiments de 10 o més assalariats i professionals tradicionalment associats a llicenciatures universitàries; el 15,62 per cent ocupa aquests càrrecs directius, però amb menys de 10 assalariats, o són professionals tradicionalment associats a diplomatures universitàries i altres professions de suport tècnic; així com esportistes i artistes.

D’altra banda, el 18,82 de persones que fumen diàriament tenen ocupacions intermèdies o són treballadors per compte propi; el 21,16 per cent són supervisors i treballadors en ocupacions tècniques qualificades; el 22,93 per cent són treballadors qualificats del sector primari i d’altres, i el 22,38 per cent són treballadors no qualificats. Així mateix, segons aquestes dades, per CCAA, aquelles amb més percentatges de fumadors diàriament són Extremadura, Múrcia i Andalusia. Les que menys, Melilla, País Basc i Comunitat de Madrid.