Aprovada la llei de l'avortament que de nou finança les píndoles anticonceptives

El Govern central va aprovar ahir l’avantprojecte de la reforma de la llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs, que reforma la legislació vigent per blindar aquest dret en la sanitat pública i altres, com incapacitats temporals per regles doloroses o la incorporació de les píndoles anticonceptives d’última generació a la cartera de la Seguretat Social, després que es deixés de finançar algunes d’aquestes el 2013 al cap d’anys incloses al catàleg. La llei, que segons la ministra d’Igualtat, Irene Montero, “garanteix el dret de la dona a decidir sobre el seu propi cos”, posa fi al consentiment familiar perquè les noies de 16 i 17 anys puguin interrompre l’embaràs de forma voluntària, un requisit que va incorporar el 2015 el PP en la modificació de la norma vigent del 2010.

En aquest sentit, la sanitat pública serà “la xarxa de referència” per avortar, i es crea un registre d’objectors de consciència com a la llei d’eutanàsia. També elimina les tres jornades de reflexió que fins ara es requerien abans de practicar una interrupció voluntària de l’embaràs i posa èmfasi que els centres on puguin avortar les dones siguin al més a prop possible al seu domicili en funció del mètode que triïn (quirúrgic o farmacològic). Tanmateix, una de les mesures que més debat han obert en els últims dies és la incapacitat laboral temporal per regles doloroses, el cost de les quals serà assumit des del primer dia per la Seguretat Social, no s’exigirà un mínim cotitzat i durarà el temps que necessiti la dona.

Per accedir a aquest dret, a l’historial clínic ha de constar aquest problema a través de l’especialista, perquè el metge de família pugui concedir la incapacitat. També s’inclou el dret a la incapacitat temporal a la setmana 39 de l’embaràs i també per avortament. Segons una resposta parlamentària publicada ahir per la conselleria de Salut, l’any passat es van portar a terme un total de 34 avortaments quirúrgics a les comarques lleidatanes, cosa que inclou les interrupcions voluntàries i per motius mèdics. També es van fer 507 interrupcions farmacològiques.

Reduir l’IVA en tampons i compreses, pendent

Després de moltes discussions entre el ministeri d’Igualtat i el d’Hisenda, la nova legislació no inclourà la baixada d’IVA de compreses, tampons i copes menstruals al 4%, percentatge impositiu que tenen alguns productes de primera necessitat. “El ministeri d’Hisenda no ha volgut que vagi en aquesta llei, però ho tornarem a negociar als Pressupostos Generals de l’Estat”, va assegurar la titular d’Igualtat, Irene Montero.

“És una de les qüestions que queden pendents”, va dir. Tot i així, va afirmar que la llei de l’avortament “fa molts passos” perquè sigui “més fàcil” aconseguir l’IVA superreduït per a aquests productes, “bé als pressupostos o bé als propers mesos”, perquè la norma inclou que als centres educatius o als penitenciaris es puguin distribuir de forma gratuïta. Mentrestant, la llei considera la gestació subrogada una forma de violència contra les dones, de manera que es perseguiran les agències que promouen aquesta pràctica, encara que finalment no castigarà els que acudeixin a aquestes empreses.“Algun cop he hagut de faltar a la feina perquè no podia moure’m del llit i, quan era més jove, vaig arribar a desmaiar-me del dolor”, recorda aquesta lleidatana, a la qual van diagnosticar endometriosi fa cinc anys, quan en tenia vint-i-nou i va haver de sotmetre’s a una operació.

“Vaig estar de baixa per una hemorràgia interna i, poc després, em van acomiadar de la feina. Encara hi ha molta incomprensió sobre el dolor menstrual i altres tipus de dolors, igual que amb altres malalties com la fibriomialgia, per exemple. Que ara aquesta baixa estigui reconeguda és un primer pas per trencar aquest tabú”, va explicar aquesta nutricionista, alhora que va assegurar que “ara em trobo molt millor gràcies a uns hàbits més saludables”.“Està clar que qualsevol millora per a la dona és bona i necessària però penso que haver d’esperar a la setmana 39 d’embaràs per disposar d’un permís retribuït és arribar massa tard.” Aquesta veïna de la Seu explica que en el primer embaràs va agafar la baixa un mes abans del naixement de la seua filla.

“La majoria de dones necessitem parar de treballar abans, poques són les que aguanten fins al final, sobretot quan el naixement està previst per als mesos de més calor”. “Penso que haurien d’haver lluitat més per aconseguir el permís a partir de les 36 setmanes”, insisteix. En qualsevol cas, defensa els ajuts econòmics, “especialment en aquests moments en què hem de fer-nos càrrec un munt de despeses sobrevingudes”.