Quatre dels indicadors clau per mesurar el canvi climàtic van batre rècords el 2021

Quatre dels indicadors clau per mesurar el canvi climàtic van batre rècords el 2021, segons ha indicat la Organització Meteorològica Mundial (OMM), que considera aquest fet com un nou exemple "patent" de que les activitats humanes estan provocant canvis a escala planetària a la terra, l’oceà i l’atmosfera i de què aquests canvis comporten repercussions nocives i duradores per al desenvolupament sostenible i els ecosistemes.

En concret, els quatre indicadors que van registrar valors sense precedents el 2021 són les concentracions de gasos amb efecte d’hivernacle, pujada del nivell del mar, contingut calorífic dels oceans i acidificació dels oceans. Les condicions meteorològiques extremes van produir el 2021 centenars de milers de milions d’euros en pèrdues econòmiques; es van cobrar un alt preu en vides humanes i van soscavar greument el benestar de les persones, a més d’alterar profundament la seguretat alimentària i hídrica i agreujar els desplaçaments. El 2022, totes aquestes conseqüències s’han aguditzat.

L’informe de l’OMM sobre l’estat del clima mundial de 2021 confirma que els últims set anys van ser els més càlids des que hi ha registres. No obstant el 2021 va ser "sol" un dels set anys més càlids per una baixada transitòria de les temperatures atribuïda a l’episodi meteorològic de 'La Nena' a l’inici i al final d’any, però aquest refredament generalitzat no va invertir la tendència general d’augment de temperatures. El 2021, la temperatura mitjana mundial va superar en aproximadament 1,11ºC +- 0,13 °C els nivells preindustrials.

El secretari general de Nacions Unides, Antonio Guterres, lamenta que aquestes dades suposen una "ombrívola confirmació del fracàs de la humanitat per afrontar els trastorns climàtics". Així, reclama els Estats que adoptin mesures urgents per encarar una transformació dels sistemes energètics que és "fàcil d’aconseguir" i allunyar-nos així del "cul-de-sac" que representen els combustibles fòssils.

RECOMANACIONS DE NACIONS UNIDES

En concret, Guterres proposa cinc accions "fonamentals" per impulsar la transició cap a les energies renovables. Aquestes són, entre d’altres, fomentar un accés més gran a les tecnologies i subministraments d’energia renovable, triplicar les inversions privades i públiques en energies renovables i posar fi als subsidis als combustibles fòssils, que es concedeixen a un ritme aproximat d’11 milions de dòlars per minut. "Les energies renovables són l’únic camí cap a una veritable seguretat energètica, cap a preus estables de l’electricitat i cap a oportunitats d’ocupació sostenibles. Si actuem en unió, la transformació de les energies renovables pot ser el projecte de pau del segle XXI", ha argumentat Guterres, que recorda la importància d'actuar en aquesta dècada per aconseguir sortejar els pitjors efectes de la crisi climàtica i mantenir l’increment global de les temperatures per sota d’1,5ºC respecte als nivells industrials.

En la presentació de les dades, el secretari general de l’OMM, Petteri Taalas, considera que és només qüestió de temps fins que torni a batre’s el rècord d’any més càlid mai registrat. "El nostre clima està canviant davant dels nostres ulls", alerta Taalas, que explica que la calor retinguda en l’atmosfera arran dels gasos amb efecte d’hivernacle d’origen humà escalfarà el planeta durant moltes generacions. "L’augment del nivell del mar, l’acidificació dels oceans i l’increment del seu contingut calorífic continuaran durant segles llevat que s’inventin mecanismes per eliminar el carboni de l’atmosfera. Algunes glaceres han assolit el punt de no retorn i això comportarà efectes a llarg termini en un món en el qual més de 2.000 milions de persones ja pateixen estrès hídric", ha advertit.