L'artesenca Èlia Fernàndez s'ha fet viral a les xarxes socials parlant sobre l'ús del català i les diferents varietats

Èlia Fernández Belchi és una jove lleidatana que en les últimes setmanes s’ha fet viral a les xarxes socials pel seu contingut defensant l’ús de la llengua catalana. Amb més de 140.000 visualitzacions a Twitter (@eliietaa) i prop de les 50.000 a TikTok (@eliafernandezz), Fernández va pujar un vídeo responent a un comentari sobre què parlar quan vius a un lloc que no és el teu. La jove recordava que “a Espanya hi ha moltes cultures i llengües diferents. En aquest cas, la pròpia de Catalunya no és la mateixa que la d’Andalusia. I no és que jo divideixi o separi res, és que és així. Es tracta d’adaptar-se allà on vas. O potser si vas a França esperaràs que ballin sevillanes o que et parlin castellà? Per molt que Catalunya formi part d’Espanya, la cultura i llengua genuïna d’aquí no és la mateixa que la d’Andalusia. I si us pica, us rasqueu”. A més, també comparteix contingut en el qual explica paraules pròpies del català nord-occidental, el de la zona de Lleida, poc conegudes en altres territoris de Catalunya.

Paraules com entrepussar, empegar o Reixos han sorprès, segons explica Fernández, gran part del seu cercle social barceloní. Va ser conscient d’aquest desconeixement de les varietats del català quan amb tan sols tretze anys es va mudar des de la seua Artesa de Segre natal a Igualada, on va cursar l’ESO i el Batxillerat. Allà va viure la primera topada amb les diferències lingüístiques. “Vaig arribar a Igualada acostumada a viure en català. Les classes i la vida en general es feien en aquesta llengua. Però quan vaig arribar a Igualada em vaig adonar que no era igual a tot Catalunya, el castellà dominava a les aules. A l’acabar els estudis tots vam sortir amb un títol que deia que parlàvem i escrivíem català, però la realitat era molt diferent i molts dels meus companys l’entenien amb prou feines”, assenyala.Als seus dinou anys, Fernández s’ha convertit en un dels referents de la defensa del català per als joves. Una tasca que, segons explica a SEGRE, “és molt important ja que estem vivint la mort de la llengua. El Govern no està treballant prou, així que la gent som peça important per preservar-la”.

Actualment cursa segon de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona i té clars els seus objectius. “En un futur m’agradaria treballar en la conscienciació lingüística. Els joves han de saber que quan utilitzen una altra llengua estan contribuint en la desaparició del català.”