'Olvídame y pega la vuelta" de Pimpinela compleix 40 anys: "Ens va canviar la vida"

La baralla musical més exitosa compleix 40 anys. Allò de "¡vete, olvida mi nombre, mi cara, mi casa, y pega la vuelta!" va canviar per sempre la vida dels germans Lucía i Joaquín Galán, els Pimpinela, que ara, acompanyats pels seus milers de fans, celebren amb una llarga gira una carrera atapeïda d’himnes: "Podem tirar uns altres 40 anys més", expliquen en una xarrada amb Efe.

"El 'Olvídame y pega la vuelta' ens va canviar la vida. Va ser el que ens va donar la possibilitat de mostrar la proposta, que era barreja de teatre amb música. Petites telenovel·les de tres minuts. Continua sent fins avui un tema favorit als karaokes", diu entre rialles Joaquín (Buenos Aires, 1955), autor d’una cançó a què donen "un valor molt especial" perquè va ser el que els va motivar a cantar junts.

Fills d’un asturià i una lleonesa que van emigrar a Buenos Aires durant la postguerra espanyola, els joves cantants van aconseguir certa popularitat al seu país amb "Las primeras golondrinas" (1981), el seu LP debut, però la veritable explosió va arribar amb el segon, "Pimpinela" (1982), gràcies principalment a l’icònic tema, que ja portava temps escrit però no va ser inclòs al primer àlbum. Quatre dècades després i amb d’altres tantes populars baralles a la maleta, com "A esa", "Valiente" i "Dímelo delante de ella", Lucía (Buenos Aires, 1961) és rotunda respecte a la que els va obrir les portes del món, que també van gravar en anglès, portuguès i italià: "No ens cansem de cantar-la i no la desfigurem".

I recorda com sorprenia que, pel seu origen familiar, barregessin expressions argentines com "pega la vuelta"amb paraules espanyoles com "vete" en lloc de "andate" La també actriu rememora com de difícil que va ser la traducció a l’anglès, "perquè no hi havia manera que l’americà entengués" el concepte de 'pega la vuelta, més agressiu o irònic que dir "oblida’t de mi".

Padrí Luis Aguilé

Pimpinela no existiria si els germans no haguessin fet cas a la seua mare, María Engracia -morta al 2020-, que insistia que cantessin junts. "Jo estudiava per ser actriu, en cap moment no em vaig imaginar que anava a ser cantant. El meu propòsit no era aquest. Cantàvem a casa i la mama era la que escoltava i deia: 'aquests dos com pot ser que cada un estigui pel seu costat!'", evoca Lucía.

Joaquín, que ja escrivia cançons i havia integrat altres grups, li deia que si algun dia trobava juntament amb la seua germana una proposta diferent i que els entusiasmés, cantarien junts. I això va arribar amb el seu tema estrella, que van començar a interpretar davant d’amics. "Era una cosa diferent. Barrejar música, teatralització, dramatització i tenir dos personatges i que hi hagi un conflicte al mig, de parella, que era molt més ric que cantar-li a l’amor només", indica el cantant.

El cop de sort es va donar durant una visita dels Galant i la seua mare a Espanya. Allà van conèixer el seu compatriota Luis Aguilé, que va quedar enamorat de la seua originalitat i a qui van acabar donant-li l’únic casset que havien gravat: una maqueta amb cinc cançons. Dies després, per intermediació d’Aguilé, van rebre una trucada de CBS Argentina. Un primer productor els va dir que les seues cançons no valien, entre elles l’"Pega la vuelta", però el següent els va donar l’oportunitat definitiva. Van publicar el seu debut i les altres coses són història.

Més de 25 milions de discos venuts, premis i gires pel món i la creació d’un gènere per si mateix. A Espanya, per exemple, "fer un Pimpinela" ha estat per a polítics de diversos colors la forma de referir-se als qui es barallen en públic però s’adoren en privat.

L’amor del públic

Els Pimpinela de 2022 acaben de publicar una nova cançó, "Cuando lo veo", i després d’omplir recintes a Mèxic, els EUA, la República Dominicana, Colòmbia i el Perú, aquest divendres i dissabte actuen al Luna Park de Buenos Aires, amb entrades esgotades, i inicien la fase argentina de la seua gira "40 aniversario". Entre agost i octubre recorreran Espanya i al novembre tornaran a Amèrica. Mentrestant, continuen dirigint la casa d’acollida de nens que van obrir a l’Argentina el 1996 i preparen un disc homenatge a la seua carrera amb convidats especials.

"Sentim que podem tirar uns altres 40 anys més, no" perquè ens agrada el que fem, estimem aquesta professió i gràcies a Déu la gent segueix estant interessada en anar a veure concerts, que això és el que farà que un artista perduri," assenyala Lucía, que descarta llançar-se musicalment en solitari. "Crec que hem trobat el que volíem junts... i per a què provar una altra cosa", relata.

Convidats per Efe a donar-se les gràcies per tants anys de feina, Lucía se sincera: "vas ser i ets el de la voluntat, l’empenta, la garra, el de planificar i portar concretar els somnis, teus i meus, així que moltes gràcies per empènyer-me i ser sempre allà".

I el seu germà contraataca: "T’agraeixo el talent, la generositat, aquesta lluita per mantenir la família unida també heretada de la nostra mare, i et retrec res més que no em vas ajudar a què Pancho i Rocío facin el Pimpinela 2", acaba jocós en lamentar que el seu fill i la d’ella no vulguin seguir els seus passos com a duo musical.