Aconsegueixen tomates modificades genèticament que produeixen vitamina D

Un equip d’investigació dirigit per científics del Centro John Innes a Norwich (Anglaterra) ha editat genèticament tomates perquè produeixin vitamina D. Els resultats d’aquest estudi s’han publicat a Nature Plants.

La majoria dels aliments contenen poca vitamina D i les plantes són generalment fonts molt pobres. La vitamina D3 és la forma més biodisponible de vitamina D i es produeix al cos quan la pell s’exposa a la llum solar. A l’hivern i en latituds més altes, les persones necessiten obtenir vitamina D de la seua dieta o suplements, perquè el Sol no és prou fort com perquè el cos la produeixi de forma natural. Les tomates contenen nivells molt baixos de provitamina D3 a les fulles però normalment no als fruits.

L’equip d’investigació va utilitzar la tecnologia genètica coneguda com CRISPR-Cas9 per fer que D3 també s’acumuli en la fruita de la tomata. Va aconseguir que només una tomata roja madura assolís el 20 per cent del requeriment humà diari en vitamina D3. El 40% dels europeus i mil milions de persones a tot el món tenen insuficiència de vitamina D. Les tomates transgèniques podrien proporcionar una font sostenible basada en plantes per cobrir aquesta necessitat, destaquen els investigadors.

El professor Guy Poppy, professor d’ecologia de la Universitat de Southampton, comenta sobre això que la deficiència de vitamina D causa un ampli impacte en la salut, que va des del càncer fins les malalties cardiovasculars. Afegeix que, per a les persones que viuen en l’hemisferi nord (climes menys assolellats), o que mengen més dietes basades en plantes, l’edició genètica de tomates per acumular provitamina D3 a nivells superiors a les pautes dietètiques habituals, podria resultar en una millor salut per a molts, especialment perquè les tomates són un aliment àmpliament accessible i fàcil de menjar. Per la seua part, la professora Lesley Torrance, directora de ciència del Instituto James Hutton, destaca també que la deficiència de vitamina D causa seriosos problemes de salut humana i que les millors fonts dietètiques de vitamina D són el peix i els productes lactis.

La professora Wendy Harwood, cap del Grup de Transformació de Cultius en l’esmentat Centro John Innes, valora que aquest treball|feina demostra el poder de l’edició del genoma per desenvolupar aliments amb valuoses propietats nutricionals. La tomata biofortificada podria fer una contribució important per abordar la deficiència de vitamina D i haurien de ser possibles millores similars en altres cultius alimentaris en un període de temps relativament curt, afegeix.

Finalment, la Dra. Penny Hundleby, científica sènior també del Centro John Innes, destaca que en una època en la que, lamentablement, cada vegada més de nosaltres passem cada vegada més temps a l’interior, ens cobrim més quan sortim a l’aire lliure i simplement no passem prou temps en la naturalesa per generar nostres pròpies vitamines solars, aquest producte ofereix als consumidors una font vegana de vitamina D a base de plantes. Acaba que, ja que la seguretat alimentària, la sostenibilitat i el canvi climàtic, ocupen un lloc destacat en les prioritats actuals, fer que els aliments que conreem i mengem siguin el més nutritius possible, al mateix temps que reduïm el desaprofitament|malbaratament, recolza aquests objectius.