Una nova tècnica de ressonància permetrà diagnosticar abans malalties com parkinson, alzheimer o esclerosi múltiple

Un equip de científics espanyols ha comprovat com una nova tècnica de ressonància magnètica permet veure la inflamació del cervell "en viu" per primera vegada i anticipar així possibles patologies neurodegeneratives com el parkinson, l’alzheimer o l’esclerosi múltiple. Investigadors de l’Institut de Neurociències de la Universidad Miguel Hernández (UMH) d’Alacant han aconseguit amb aquesta tècnica -la ressonància magnètica ponderada per difusió- imatges de dos tipus de cèl·lules que estan involucrades en la neuroinflamació, que podria transformar la investigació i afavorir el desenvolupament de teràpies quan la degeneració no es troba encara en fase avançada i el cervell encara té capacitat per compensar-la.

Els resultats, que s’han publicat avui a Science Advances, han demostrat com aquest minuciós "mapatge" de la inflamació cerebral permet obtenir aquests biomarcadors d’una forma gens invasiva, a diferència de les tecnologies més esteses en l’actualitat, que requereixen exposició a la radiació.

Els laboratoris dels investigadors espanyols Silvia de Santis i Santiago Canals -ambdós de l’Institut de Neurociències (UMH-CSIC) han demostrat com s’activen dos tipus de cèl·lules del cervell que estan involucrades en aquesta inflamació: les glia -que acompanyen a les neurones en el sistema nerviós central i perifèric- i els astròcits -localitzades en el sistema nerviós central. Silvia de Santis ha observat que moltes de les malalties neurodegeneratives tenen una component inflamatòria "que pot precedir i predir la degeneració" i ha incidit que es tracta d’una tècnica completament no invasiva i que està llesta per ser utilitzada en humans.

En declaracions a EFE, la investigadora ha assenyalat que la limitació més gran perquè en l’actualitat es faci servir en assajos clínics en humans són els llargs temps que es necessiten per adquirir les imatges -uns 45 minuts per a cada subjecte- però ha avançat que estan ja treballant en tècniques d’intel·ligència artificial per accelerar el procés i que els resultats preliminars són "molt prometedors".

La nova tècnica és sensible i específica per detectar la inflamació amb o sense neurodegeneració, per la qual cosa ambdues condicions poden ser diferenciades, i aquesta ressonància permet a més discriminar entre la inflamació pròpia d’algunes malalties i la desmielinització -pèrdua de la matèria grassa que rep les cèl·lules nervioses- característica d’altres patologies, com l’esclerosi múltiple.

La investigació s’ha desenvolupat en rates, però els científics han aconseguit també demostrar el valor traslacional de l’enfocament utilitzat en una cohort d’humans sans i la utilitat per aconseguir biomarcadors fiables de les cèl·lules (les "glia") que s’activen al cervell quan es produeix la neuroinflamació.

Silvia de Santis ha precisat que la ressonància convencional es basa en el contrast entre estructures macroscòpiques del cervell, com la substància blanca, grisa o el líquid cefalorraquidi, mentre que la ressonància magnètica ponderada per difusió "mira com les molècules d’aigua es difonen en el teixit cerebral i és òptima per obtenir informació microestructural, procedent de les poblacions de cèl·lules del cervell".

Segons el seu parer, es tracta d’un avanç "que pot transformar la investigació bàsica i clínica, en aclarir el paper de la inflamació cerebral en l’alzheimer, el parkinson o l’esclerosi múltiple i proporcionar valuosos biomarcadors primerencs d’aquestes malalties neurodegeneratives".

La investigadora de l’Institut de Neurociències d’Alacant ha insistit que en l’actualitat no existeixen tècniques d’imatge que no siguin invasives i siguin capaces de caracteritzar específicament la inflamació cerebral "en viu".

La tècnica més estesa en l’actualitat per fer un diagnòstic d’aquest tipus de malalties neurodegeneratives és la "tomografia per emissió de positrons", una tecnologia que requereix l’exposició de la persona a la radiació i que no està indicada ni per fer estudis longitudinals ni per a persones vulnerables.