Rosa Fabregat, Premi Nacional

L’escriptora de Cervera Rosa Fabregat va rebre ahir a Barcelona un dels cinc Premis Nacionals de Cultura 2022 per la seua “trajectòria literària constant i prolongada, sempre atenta a la problemàtica contemporània, sense renunciar a la confrontació entre la realitat i la interpretació lírica”. Fabregat, que als seus 89 anys ha firmat un total de vuit novel·les i una vintena de llibres de poesia, va rebre amb emoció el guardó de mans de la poeta establerta a Lleida Laia Noguera i en presència de la seua neta, en un acte organitzat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) a l’auditori de la Fundació Miró a la capital catalana. Sense poder contenir les llàgrimes, va recordar els seus inicis com a lectora quan era una nena a través dels versos de Jacint Verdaguer i va dir que veu en aquest reconeixement una motivació que li permetrà recuperar part de la vitalitat i les ganes per «tornar a cridar “Visca Catalunya lliure i feminista!”».

Fabregat, que va començar a escriure als catorze anys, ha conreat la poesia, però també la novel·la i l’assaig, “des de llocs innovadors per a la seua generació, com per exemple la ciència-ficció i el feminisme”. Combinant la vocació literària amb la científica, és doctora en Farmàcia i es va convertir en la primera presidenta de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia. Els guardons atorgats pel CoNCA, els més importants en l’àmbit de la cultura catalana, també van distingir el dramaturg Jordi Casanovas, l’associació d’escriptors PEN Català, la ballarina i coreògrafa Núria Guiu i el projecte cultural Càntut, cançons de tradició oral.

Un dels encarregats d’entregar aquest últim reconeixement va ser el músic Artur Blasco, Premi Nacional de Cultura Popular 2014 i impulsor de la Trobada d’Acordionistes del Pirineu. L’acte va ser presidit pel president Pere Aragonès, que en el seu discurs va elogiar la cultura com la “millor manera d’empoderar la ciutadania i oferir-los eines perquè siguin lliures i impulsar societats millors, inconformistes i amb ganes d’avançar”, a més de ser element de transformació que permet que la ciutadania s’expressi i es projecti a l’exterior, i va fer una “reivindicació a l’autoestima cultural del país, perquè la cultura catalana en diversitat i pluralitat de disciplines està al primer nivell”. Per la seua part, la presidenta del jurat, Vinyet Panyella, va defensar que els premiats exemplifiquen la riquesa del sector cultural català, que és “fort i divers malgrat els dèficits endèmics de finançament”, i va fer una crida a defensar la llengua des de la vocació d’universalitat de la cultura.