Sense por del turisme de masses

Un dels sectors més afectats per la pandèmia ha estat el turisme: les limitacions dels vols, les restriccions de mobilitat o les reticències sanitàries dels ciutadans a l’hora de viatjar han minvat de forma molt notable el desenvolupament d’aquesta activitat durant els últims dos anys. Un estudi dut a terme per investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i publicat en accés obert al Journal of Tourism Futures, ha analitzat la influència de la percepció del risc sanitari de viatjar immediatament després de la primera ona|onada de la COVID-19 i ha identificat diferents perfils de turista, així com les seues motivacions. "Les persones han tingut diferents reaccions en relació amb el seu comportament com a turistes. Algunes persones han presentat senyals de voler canviar els hàbits de consum i la seua manera de fer turisme, mentre que altres no ho han fet o només ho han fet molt superficialment", comenta Francesc González, professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC i membre del grup NOUTUR (Noves Perspectives en Turisme i Lleure) de la UOC, qui ha liderat aquest estudi juntament amb els investigadors de la UOC Joan Miquel Gomis i Pablo Díaz.

Perfils de turista

La investigació identifica tres perfils de turista en funció de la seua intenció de canviar els seus hàbits turístics i el seu comportament de cara al futur en la manera d’organitzar un viatge i decidir quan i com visitar determinats llocs. El primer perfil fa referència al turista preocupat, que manifesta voler canviar la seua manera de viure després de la pandèmia i, per tant, la seua forma de viatjar. El segon perfil s’identifica amb el turista pragmàtic, un tipus de persona que és sensible al risc associat al turisme, però que no realitza canvis profunds en la seua manera de viatjar. "Aquest tipus de turista només canvia el seu comportament temporalment, mentre duri la pandèmia," destaca González. Finalment, el turista escèptic és aquell que no vol canviar ni el comportament ni els seus hàbits de viatge, no mostra aversió al risc i manifesta la voluntat de continuar desplaçant-se a llocs de turisme de masses.

Aquests perfils, bastant heterogenis sociodemogràficament segons l’investigador de la UOC, s’han elaborat a partir d’enquestes a 500 turistes espanyols durant la primavera de 2020, després de la primera ona|onada de COVID-19 i el confinament. En aquest moment, encara no es comptava|explicava amb una vacuna i ens trobàvem a l’inici de la pandèmia. De les persones enquestades, el 33,7 % eren homes i el 66,3 % eren dones, amb edats entre 35 i 45 anys, i 46 i 54 anys. Quant al nivell d’estudis, el 53,5 % tenia un nivell mitjà i el 33 % estava graduat en el moment de l’enquesta. A més, el 79 % es trobava treballant, mentre que un 21 % estava aturat.

A més, una altra de les conclusions d'aquest estudi és que les persones han reaccionat de formes molt dispars, sense importar el fet d’haver passat o no la malaltia. "Sorprèn que no existeixi una relació directa entre les persones que s’han vist afectades personalment per la malaltia o han tingut contactes estrets i el canvi de comportament com a turistes o en la manera de viure", afirma González.

Tendències a curt termini en el turisme

Malgrat que malalties com el coronavirus es transmeten més ràpidament a causa de la globalització, especialment en àrees amb un elevat nombre d’habitants, segons els autors, el comportament d’una part dels turistes ha canviat més aviat "a curt termini". "Encara que la pandèmia ha generat un debat intel·lectual sobre la nova consciència global al voltant que 'som molt poca cosa' com a espècie, els resultats de l’estudi apunten que no existeix un temor generalitzat a continuar viatjant en el futur, ni a fer-ho de manera radicalment diferent", apunta González.

De fet, els investigadors de la UOC incideixen que la percepció del risc es construeix socialment, per la qual cosa per si mateixa no és suficient per fer canviar les persones si no va acompanyada d’altres mesures, com la sensibilització o l’educació. És més, el canvi de comportament "depèn més de factors com l’actitud ambiental o la visió prèvia del món que tenen els individus", remarquen els autors. Encara que en els moments de recuperació després de les onades inicials es parlava d’un canvi d’hàbits i preferències al sector turístic —com una tendència més important al turisme de naturalesa o a triar destins rurals—, actualment hi ha un important nombre de turistes que, a llarg termini, continuen confiant en llocs tradicionals de turisme de masses de sol i platja. "Una important majoria de turistes no associen viatjar a aquests llocs amb una quantitat de gent més gran amb tenir un risc més elevat de contreure la malaltia. És més, en molts casos, els perceben com a llocs segurs", assevera l’investigador de la UOC.

Si bé és cert que en un primer moment les caigudes en les xifres de turisme van suposar pèrdues milionàries per al sector, actualment s’allunya aquesta creença que el turisme de masses "hagi de desaparèixer". Per exemple, actualment, les xifres de visitants que s’estan començant a recollir amb previsions per a l’estiu de 2022 confirmen una tendència continuista d’aquest tipus de turisme de masses. "Encara que les nostres aportacions són clares, és necessari que es realitzin molts més estudis empírics que llancin noves dades per poder mesurar amb eficàcia la influència de la pandèmia sobre diferents aspectes del comportament turístic", conclou González.