Experts plantegen la hipòtesi que la verola del mico es transmeti sexualment

El fòrum d’experts reunit aquesta setmana per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per analitzar respostes a l’actual brot de verola del mico ha finalitzat avui amb més preguntes que respostes, i fins i tot noves hipòtesis que estudien que la malaltia pugui transmetre’s per via sexual. Encara que en les últimes setmanes l’OMS ha insistit que la verola del mico es transmet per contacte físic pròxim, no necessàriament sexual, experts participants en la reunió virtual de dos dies van subratllar que s’han de realitzar més anàlisis en laboratori.

És necessari, segons ells, analitzar mostres de semen a la recerca del virus causant de la malaltia, o investigar per què en països endèmics com Nigèria aquesta verola menys greu que la convencional és especialment prevalent en homes i no en dones.

Oblidada quan atacava a l’Àfrica

Una conclusió que sí que es va extreure en els dos dies de debats va ser el fet que la verola del mico ha estat una malaltia oblidada durant les quatre dècades en què ha estat endèmica a l’Àfrica occidental i central, i només se li ha fet atenció quan s’ha declarat un brot en nacions desenvolupades com les europees. L’actual brot en països no endèmics totalitza almenys 643 casos (190 al Regne Unit, 142 a Espanya i 119 a Portugal), mentre que als països de l’Àfrica on sí que era prevalent aquest any s’han detectat 1.405 contagis (1.264 d’ells a la República Democràtica del Congo) i 66 morts.

Els experts van subratllar la necessitat d’investigar en profunditat l’origen animal del virus, ja que s’apunta a rosegadors i no a micos com a principals transmissors, però hi ha milers d’espècies d’aquests animals a les regions endèmiques.

Metges africans de les zones amb casos freqüents van explicar que els nens són els més afectats per aquesta malaltia, concentrant de vegades gairebé un 90 % dels casos, i van apuntar la possibilitat que el contreguin en caceres rurals de petits animals. A la República Democràtica del Congo, per exemple, un 72 % dels contagis confirmats es van atribuir a contactes amb rosegadors, i només un 28 % per transmissió entre humans.

Pocs casos, però signes inquietants

Encara que en les reunions es va insistir que la verola del mico "és un brot, no una pandèmia" hi va haver conclusions preocupants sobre la seua epidemiologia, com que la malaltia possiblement és transmissible de la mare embarassada al fetus, o que en països amb xarxes sanitàries poc desenvolupades arriba a una letalitat de fins el 7,5 %.

La seua extensió a zones no endèmiques "mostra un món cada vegada més interconnectat", va alertar la investigadora Helen Rees, moderadora del fòrum, mentre que l’epidemiòloga colombiana Ana María Henao, del Pla de Diagnòstics i Vacunes de l’OMS, va considerar que la resposta a la verola del mico ha de servir per mesurar la capacitat sanitària internacional davant d’emergències sanitàries postcovid.

Els experts van subratllar a l’inici del fòrum que malgrat que aquest brot és inusual encara és "controlable", i van ressaltar que la comunitat mèdica s’ha de centrar a continuar detectant casos, analitzar possibles cadenes de transmissió i protegir els treballadors sanitaris. Per a aquesta protecció podrien servir les vacunes contra la verola convencional, una malaltia més greu però que va ser erradicada al planeta fa 40 anys, pel que la vacunació contra aquesta malaltia es va interrompre fa dècades i moltes generacions més joves no estan immunitzades.

Ambdues veroles són causades per virus de la mateixa família (orthopoxvirus) i es calcula que la vacuna contra la verola convencional té una eficàcia del 85 % contra la del mico, encara que és possible que aquest percentatge hagi baixat a causa del llarg temps en la que la majoria de les persones van ser inoculades fa dècades.

No a una vacunació massiva

Els experts van coincidir que encara no s’ha de considerar una vacunació massiva de tota la població d’un país afectat contra la verola del mico, una cosa que l’OMS també ha defensat en les últimes setmanes. La malaltia generalment dura entre dos i quatre setmanes, i sol començar amb febre, mals de cap, fatiga o picors, per acabar derivant en erupcions cutànies que generalment comencen a la cara però poden estendre’s a altres parts del cos. En la reunió d’experts es va subratllar que en casos més greus el nombre d’erupcions pot superar el quart de miler, i es va advertir que si aquestes s’estenen als ulls poden provocar ceguesa.

Com a mesures preventives, l’OMS recomana evitar el contacte físic amb infectats, portar màscara en estar en contacte amb ells o amb la seua roba, i netejar i desinfectar superfícies possiblement contaminades.