Glaucoma, la ceguesa 'silenciosa'

El glaucoma és la primera causa de ceguesa irreversible al món. Es tracta d’una malaltia que provoca un dany progressiu al nervi òptic, i si no es detecta a temps, afecta el camp visual des de la perifèria fins a perdre la visió per complet. Coneguda com la ceguesa silenciosa, no causa dolor ni molèsties fins que la seua evolució està molt avançada i els efectes es fan evidents per al pacient, per la qual cosa un diagnòstic precoç és clau per poder controlar-la i evitar-ne la progressió.

Així ho assegura l’oftalmòloga de l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida Assumpció Gorro, que apunta que “el glaucoma és una neuropatia òptica degenerativa multifactorial, és a dir, una afectació del nervi òptic per diversos factors de risc com poden ser l’augment de pressió intraocular, l’edat, la raça, l’existència d’antecedents familiars, miopia alta, l’edat o la còrnia fina”, i afegeix que “encara que en la majoria dels casos en adults no solen ser hereditaris, és recomanable que totes aquelles persones que tinguin familiars amb aquesta afecció comencin a fer-se revisions anuals o biennals a partir dels quaranta anys”. Les proves de detecció consisteixen en un examen oftalmològic complet que inclou un mesurament de la pressió intraocular i del gruix de la còrnia, així com una tomografia de coherència òptica i una campimetria per detectar alteracions en el camp visual del pacient. Pel que fa al tractament que sha de seguir, “normalment comencem amb gotes.

Si malgrat tot no aconseguim reduir i controlar la pressió intraocular, el següent pas és la cirurgia”. A Lleida, l’hospital Arnau de Vilanova va tramitar l’any passat un total de 686 altes a pacients amb glaucoma d’angle obert que van requerir intervencions i hospitalització, i l’hospital Santa Maria va gestionar 195 d’aquestes altes.

Nova càtedra a la UB per millorar el diagnòstic de patologies oculars

“El 2016 vaig notar una brusca pèrdua de visió i els metges em van diagnosticar glaucoma d’angle obert i degeneració miop, patologies que amb el temps han anat complicant-se sense que els tractaments als quals m’he sotmès hagin donat resultat.

En el dia d’avui he perdut l’autonomia tant a casa com al carrer, ja que no puc llegir, conduir, anar sola a comprar o ni tan sols veure la tele. Pateixo enlluernament amb el sol i els llums artificials, per la qual cosa sempre he de portar filtres protectors especials i viseres. He hagut de renunciar a viatjar i, fins i tot, a les reunions socials.” Aquesta veïna de Lleida que durant quaranta anys havia treballat en la docència explica que “a poc a poc, els amics i antics companys m’han anat deixant de visitar i només puc comptar amb familiars molt directes que procuro no molestar gaire per no generar-los una síndrome de cuidador cremat.

Per ara, i després d’un llarg pelegrinatge per consultoris i clíniques, els metges no han aconseguit trobar una solució al meu problema, que acaba provocant ansietat, insomni i depressió. La inactivitat forçosa també provoca altres malalties, com glucèmia o colesterol. Les administracions poden reconèixer la discapacitat d’aquestes malalties visuals, que són devastadores, però els afectats ens trobem mancats d’empatia.

Tant de bo la investigació científica avanci i la societat no ens ho posi més difícil”.

Una neuropatia degenerativa multifactorial

La Universitat de Barcelona (UB) i l’empresa de tecnologia òptica ZEISS han presentat recentment la nova Càtedra UB ZEISS d’Imatge Digital en Oftalmologia, que investigarà diferents tècniques informàtiques per millorar el diagnòstic precoç de patologies oculars com el glaucoma i millorarà la docència en imatge ocular. Segons va assenyalar el rector, Joan Guàrdia, la càtedra suposa “un progrés substancial en l’assistència oftalmològica.

L’àmbit de la imatge i la tecnologia mèdica és una oportunitat de canvi que fa quinze anys no hauríem pogut ni somiar”.