Es compleixen cinquanta anys de la foto de la "nena del Napalm"

Mig segle després que fos fotografiada despullada, plorant en una carretera mentre fugia d’un bombardeig nord-americà en un camp del Vietnam, la coneguda com "la nena del napalm", Kim Phuc, avui una dona de 59 anys, encara clama contra totes les guerres. Va ser tal el poder icònic d’aquella foto, presa un 8 de juny de 1972, que es considera com un dels factors que va fer més impopular aquesta guerra del Vietnam i que va precipitar la derrota i sortida de l’exèrcit nord-americà un any després.

En complir-se 50 anys d’aquella fotografia, Kim Phuc es troba a Nova York per participar en un panell de reporters de guerra juntament amb Nick Ut, el fotògraf de l’agència AP que va prendre aquella imatge però que no es va limitar a això, sinó que després la va acompanyar a un hospital per curar-la de les seues ferides en carn viva.

En una entrevista amb Efe, Phuc parla amb serenitat de la seua pròpia tragèdia, però es posa a plorar quan pensa en les guerres actuals, i la d’Ucraïna en particular: "No hi ha guerra justa, tota guerra és un error, consisteix a matar gent, fer patir la gent (...) Se’m trenca el cor només de pensar en tots els que van morir al meu costat, i ara que es repeteixi això... He de dir-ho: No més guerres, no més morts!".

La història de Kim Phuc dona per a una pel·lícula: després de ser cremada pel napalm nord-americà i ser sotmesa a 17 intervencions per salvar-la, el règim comunista del Vietnam la va treure de la universitat -on estudiava Medicina- i la va convertir en una arma de propaganda política contra els Estats Units.

En un d’aquests viatges propagandístics entre Moscou i l’Havana, Kim va aprofitar el 1992 una escala tècnica al Canadà i va desertar; l’acompanyava el seu xicot, un altre vietnamita que havia conegut a Cuba; junts van aconseguir asil polític i després la plena ciutadania. Ja fa 30 anys que estan casats i ja són avis.

En diverses ocasions Kim ha descrit la seua pell reconstruïda com "la d’un búfal", una pell rugosa sense porus que li impedeix suar i encara li causa dolors, però no li importa parlar-ne i mostrar les seues extenses cicatrius i diu que prefereix veure la seua pell "com un recordatori que tinc una missió, ja no com a víctima, sinó com a supervivent, una mare i esposa i àvia que crida a la pau".

De fet, Kim fa diverses dècades que està dedicada a explicar la seua història -generalment al costat del Nick Ut, el fotògraf convertit des de fa molt en un amic-, i ha creat la Fundación Internacional Kim Phuc amb la finalitat primordial de guarir els nens que les guerres deixa ferits o orfes.

L’entrevista, de fet, es desenvolupa amb una gran pantalla on apareix augmentada la icònica foto de Kim fugint del napalm. Kim reconeix que tenia un somni, el d’arribar a ser mèdica, i encara que no va poder titular-se, "he aconseguit omplir els meus somnis d’alguna manera, no guarint-ne un per un, sinó explicant la meua història i ajudant a alleujar altres dolors, tant físics com emocionals."

Aquella foto que la va fer patir i li va donar fama va arribar a odiar-la durant molt temps: "Pensava: per què em van fotografiar així" Era una nena nua que fugia, lletja, avergonyida... Tanmateix, ara ho agraeixo: Va ser un poder que em va ser donat, el de canviar la meua vida. Mira’m: mai no vaig pensar que seria una Ambaixadora de Bona Voluntat (de la Unesco) o que em rebria el Papa a Roma", com va succeir el mes passat.

Sorprèn observar que Kim no guarda rancor contra ningú -"ni  contra el pilot que va deixar anar el napalm", precisa- i ha aconseguit perdonar tots els seus enemics. Explica que va ser el descobriment del cristianisme el que la va ajudar a aconseguir-ho, però un es cuida molt de fer qualsevol comentari proselitista i precisa que aquesta ha estat simplement la seua "experiència personal".

Kim no li incomoda tornar una vegada i una altra sobre les tragèdies de la seua vida, perquè creu que té "un deure" de explicar-lo tot sabent el poder que tenen els mitjans de comunicació, el poder d'"explicar la veritat del que està passant i mostrar a les noves generacions les conseqüències de totes les guerres". Però perquè ningú no pensi que Kim idealitza la seua vida, deixa clara una cosa: que si tingués el poder de tornar enrere i canviar el passat, senzillament esborraria aquella seqüència del bombardeig i triaria "la vida d’una nena normal".