DEFUNCIONS ADVOCACIA
Mor per eutanàsia l'advocat i activista lleidatà Àlex de Sàrraga
Després d'una vida de lluita social, aconsegueix que es respecti el seu dret a una mort digna || Un dels primers casos a Lleida
Aquest dijous va morir als 76 anys l’advocat de Lleida Àlex de Sàrraga Gómez després d’aconseguir que se li apliqués el dret a l’eutanàsia, en vigor des del juny del 2021. La llei diu que es pot aplicar a pacients que ho demanin i es trobin “en un context de patiment greu, crònic i impossibilitant o malaltia greu i incurable, causants d’un sofriment intolerable”. De Sàrraga es trobava en aquests supòsits i ha aconseguit que es respecti un últim dret: el seu a una mort digna. És un dels primers casos a Lleida.
De Sàrraga ha deixat una profunda empremta en la defensa dels drets humans. Fill i germà d’advocats, els seus pares el van enviar a estudiar a Saragossa perquè pensaven que allà les coses serien més tranquil·les, ja que la Universitat de Barcelona, en el tardofranquisme, estava molt polititzada. Potser la de Saragossa no tant, però Àlex es va implicar aviat en reivindicacions. Deia que a la Facultat es va dedicar sobretot a estudiar i llegir a la biblioteca i a participar en mobilitzacions. Va ser un comunista convençut i es va apuntar al PSUC el 1969.
Als anys 70 va començar a exercir a Lleida com a advocat laboralista i va defensar molts treballadors represaliats per raons polítiques. De seguida va adquirir gran experiència perquè al cap de poc d’obrir el seu despatx a Lleida ho va fer la seu de CCOO, de les causes del qual es va fer càrrec. Entre 1970 i 1976 va gestionar 5.000 consultes i va participar en 500 judicis davant de la Magistratura de Treball.
Va unir juristes demòcrates i mai va perdre la creença que amb les lleis es pot canviar el món. Per a ell l’advocacia no era una feina; era una devoció. Sempre va ser agraït amb els seus, fossin aquests treballadors, companys de professió o companys de lluita. Milers de lleidatans li agraeixen una vida dedicada a defensar els drets humans des d’una advocacia que estimava com poques persones l’han estimat. Ahir va aconseguir que es respectés el seu dret a una mort digna i va acreditar que amb la llei, efectivament, es pot canviar el món.