Identifiquen els orígens de la Pesta Negra, la pandèmia més important de la història

Un equip multidisciplinari de científics ha aconseguit situar l’origen de la Pesta Negra, la pandèmia més important de la història, a la regió de les muntanyes Tian Shan d’Àsia Central a la primera meitat del segle XIV, aclarint així un dels misteris més grans de la ciència, en un estudi que publica avui la revista Nature.

La pesta va arribar a la Mediterrània a mitjans del segle XIV a través de vaixells comercials des del Mar Negre, i es va disseminar per Europa, Orient Mitjà i el nord de l’Àfrica en un primer brot a gran escala conegut com la Pesta Negra, que es va allargar, en una pandèmia fins principis del segle XIX, causant la mort de més de la meitat de la població europea.

En aquest estudi, un grup de científics del Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva de Leipzig (Alemanya), de la Universitat de Tübinguen (Alemanya) i de la Universitat de Stirling (Regne Unit) va rastrejar els orígens de la primera soca del bacteri causant de la Pesta Negra, la Yersinia pestis, fins la regió del llac Issyk Kul, en l’actual Kirguizistan.

Moltes teories ubicaven l’origen d’aquesta pandèmia en llocs d’Àsia com la Xina o Mongòlia, però en aquest estudi, els investigadors han demostrat que el brot inicial es va produir en aquesta regió d’Àsia Central, una zona travessada per importants rutes comercials de la ruta de la seda en l’Edat Mitjana.

Aquesta troballa va ser possible gràcies a la investigació de les restes humanes que es van descobrir en dos cementiris d’aquesta regió d’Àsia en unes excavacions realitzades fa gairebé 140 anys. Unes inscripcions trobades a les làpides d’aquests nínxols indicaven en llengua siríaca que els individus enterrats allà van morir els anys 1338 i 1339 a causa d’una epidèmia desconeguda.

Els investigadors van analitzar l’ADN antic d’aquestes restes humanes, així com dades històriques i arqueològiques d’aquestes dos comunitats afectades per aquesta misteriosa malaltia, i van certificar la presència del bacteri Yersinia pestis. "El més important no és només que vam detectar el bacteri Yersinia pestis en aquests enterraments", afirma a Efe l’investigador de la Universitat de Stirling Philip Slavin, "sinó que, en termes d’evolució, aquest mateix bacteri es troba en l’origen de la pandèmia de Pesta Negra". "En altres paraules, és una soca més antiga que la soca de la Pesta Negra d’Europa. Per ser més precisos, és la soca que coincideix exactament amb el començament de la pandèmia", matisa Slavin.

L’estudi apunta que en algun moment del segle XIV es va produir un esdeveniment que els investigadors denominen "Big Bang", una diversificació massiva de les soques de la pesta, que associen amb la gènesi de la primera gran onada de Pesta Negra a Europa entre 1346 i 1353. L’equip va aconseguir seqüenciar els genomes complets d’aquesta primera pesta dels enterraments del Kirguizistan i van descobrir que aquestes soques antigues "se situen exactament en el node d’origen d’aquest esdeveniment de diversificació massiva", en paraules de Maria Spyrou, investigadora de la Universitat de Tübinguen.

Els científics van arribar a la conclusió que l’antiga soca d’Àsia Central que va causar l’epidèmia de pesta de 1338 i 1339 al Kirguizistan va saltar als humans des de les poblacions de marmotes d’aquesta regió, que van actuar com a reservoris del bacteri, i que després va canviar en diferents variants que es van expandir pel món. "Aquesta soca precedeix aquest 'Big Bang', que va ser un esdeveniment evolutiu fonamental, i qualsevol esdeveniment d’aquest tipus ha d’evolucionar d’una soca anterior", afirma Slavin.

L’investigador fa una analogia amb la pandèmia de coronavirus: "Tenim Alfa, Beta, Gamma, Delta, Òmicron" Òmicron va evolucionar de Delta, i Delta va evolucionar de Gamma. Potser no és la millor comparació, però el que sabem és que aquesta soca va precedir la de la Pesta Negra".

Precisament la recent pandèmia de coronavirus, assenyala Slavin, va contribuir a augmentar l’interès de la societat i de la comunitat científica per les malalties infeccioses i les epidèmies causades per microorganismes com virus i bacteris.

"Aquest va ser un dels focus de debat més grans de la història, especialment ara amb la covid", assenyala Slavin, que afegeix que encara que aquestes troballes "acaben amb totes les especulacions sobre els orígens de la Pesta Negra, també ens plantegen noves preguntes" sobre el context en el qual es va desenvolupar aquest primer brot.