Una molècula produïda durant l'exercici físic frena la gana

Els processos fisiològics que són subjacents a la interacció entre exercici i gana encara no es coneixen bé. Ara, un equip científic ha identificat en ratolins una molècula a la sang que es produeix durant la pràctica esportiva i que pot reduir eficaçment la ingesta d’aliments i l’obesitat.

Investigadors del Baylor College of Medicine, la Facultat de Medicina de Stanford i institucions col·laboradores informen aquest dimecres a la revista Nature de la troballa d’aquest metabòlit. "S’ha demostrat que l’exercici regular ajuda a perdre pes, regula la gana i millora el perfil metabòlic, especialment en persones amb sobrepès i obesitat", afirma Yong Xu, coautor de l’estudi i professor a Baylor.

"Si podem entendre el mecanisme pel qual l’exercici desencadena aquests beneficis, llavors estarem més a prop d’ajudar moltes persones a millorar la seua salut".

Jonathan Long, de Stanford, explica que l’objectiu de l’equip era entendre com funciona l’exercici a nivell molecular per poder captar alguns dels seus beneficis; "per exemple, les persones grans o fràgils que no poden fer prou exercici, podrien beneficiar-se algun dia de la presa d’un medicament que pot ajudar a frenar l’osteoporosi, les malalties cardíaques o altres afeccions".

Per arribar a les seues conclusions, els científics van dur a terme una anàlisi exhaustiva dels compostos del plasma sanguini dels ratolins després d’una cursa intensa a la cinta rodadora.

La molècula més significativament induïda va ser un aminoàcid modificat anomenat Lac-Phe; aquesta se sintetitza a partir del lactato (un subproducte de l’exercici extenuant que és responsable de la sensació de coïssor als músculs) i la fenilalanina (un aminoàcid que és un dels components bàsics de les proteïnes), explica una nota del Boulder.

En ratolins amb obesitat induïda per la dieta (alimentats amb una dieta alta en greixos), una dosi alta de Lac-Phe va suprimir la ingesta d’aliments en aproximadament un 50 % en comparació amb els ratolins control durant un període de 12 hores, sense afectar el seu moviment o despesa energètica.

Quan es va administrar als ratolins durant 10 dies, el Lac-Phe va reduir la ingesta acumulada d’aliments i el pes corporal (a causa de la pèrdua de greix corporal) i va millorar la tolerància a la glucosa.

Els investigadors també van identificar un enzim anomenat CNDP2 que intervé en la producció de Lac-Phe i van demostrar que els ratolins que mancaven d’aquest enzim no perdien tant pes en un règim d’exercici com un grup de control amb el mateix pla d’exercicis. L’equip també va trobar fortes elevacions en els nivells de Lac-Phe en plasma després de l’activitat física en cavalls de curses i en humans.

Les dades d’una cohort d’exercici humà van mostrar que l’exercici d’'esprint’va induir l’augment més fort de Lac-Phe en plasma, seguit per l’entrenament de resistència. "Això suggereix que el Lac-Phe és un sistema antic i conservat que regula l’alimentació i hi és associat a l’activitat física en moltes espècies animals", conclou Long.

Els pròxims passos de l’equip inclouen la recerca de més detalls sobre com aquesta molècula mitjana els seus efectes al cos, incloent el cervell: "El nostre objectiu és aprendre a modular aquesta via de l’exercici per realitzar intervencions terapèutiques", subratlla Xu.