En què consisteix el mètode d'estafa de les 'cartes nigerianes'?
Una macrooperació conjunta de Policia Nacional, Agència Tributària i Europol ha permès desarticular una banda internacional d'estafadors que utilitzava el mètode de les 'cartes nigerianes'
Una macrooperació conjunta de Policia Nacional, Agència Tributària i Europol ha permès desarticular una banda internacional d'estafadors que utilitzava el mètode de les 'cartes nigerianes'. S'han detingut 80 persones (61 a Espanya, 16 a Portugal i 3 al Regne Unit) i s'han realitzat 53 registres simultanis (24 a Espanya -concretament a Madrid, Barcelona, Màlaga i Santander-, 26 a Portugal i 3 al Regne Unit). En paral·lel, s'han decomissat més de 500.000 dòlars, 30.000 euros, 200 telèfons mòbils, ordinadors i vehicles. Els investigadors calculen que aquesta organització criminal havia aconseguit estafar més d'un miler de persones d'arreu del món, principalment gent gran i jubilats amb residència als Estats Units.
El nucli directiu de l'organització estava ubicat a les localitats madrilenyes de Parla i Fuenlabrada, i tenia ramificacions per tot l'Estat, Regne Unit, Mèxic i els Estats Units. La investigació es va iniciar a finals del 2019 quan els agents van detectar paqueteria procedent dels Estats Units amb elevades quantitats de diners amagats a l'interior de revistes. Poc després, i fruit de la col·laboració internacional d'autoritats fiscals i policials dels països afectats, es va descobrir que es tractava d'una organització criminal dedicada a l'estafa a través de la modalitat coneguda com a 'cartes nigerianes'. El 'modus operandi' consistia en encarregar a una copisteria de Fuenlabrada la impressió massiva de les cartes simulant premis de loteria o herències de familiars no reclamades.
S'imprimien de dues maneres: amb el nom i cognoms de les víctimes o bé de manera generalitzada i després adquirien les etiquetes individualitzades amb les dades personals i direcció per col·locar-les als sobres. Posteriorment es traslladaven a Portugal amb enormes maletes -en turisme particular o autobús de línia- per enviar-les de manera massiva des del país lusità, ja que el cost del servei era inferior a les empreses espanyoles. Els investigadors van calcular que el cost d'enviament podria arribar als 500.000 euros. Les víctimes, sempre persones d'edat avançada, contactaven amb el telèfon que figurava a les cartes i contestaven un petit qüestionari per conèixer el seu poder adquisitiu i així poder ser enganyades.
Les víctimes havien d'abonar una quantitat inicial d'entre 1.000 i 30.000 euros en concepte de taxes i impostos burocràtics per poder accedir als premis o herències fraudulentes. L'organització tenia un complex sistema d'ocultació del benefici consistent a rebre els diners a través de diverses víctimes, essent un membre de l'organització el destinatari final de l'import en metàl·lic.