Alàs celebra la primera baixada de falles sense limitacions

Per segon any consecutiu, els veïns del municipi d’Alàs i Cerc protagonitzaran la baixada de falles, la nit del 23 de juny, des de l’ermita de la Verge Maria de les Peces fins a la plaça Major d’Alàs. A l’edició d’aquest any es preveu la baixada de fins un total de setanta fallaires, homes i dones de tots els nuclis de població del municipi d’Alàs i Cerc que estan interessats a participar en l’esdeveniment. A diferència de l’edició anterior, la d’aquest any es caracteritzarà per l’aixecament de totes les mesures restrictives derivades de la crisi sanitària de la Covid-19, i l’accessibilitat al poble d’Alàs per a la rebuda dels fallaires serà lliure, sempre que s’hi accedeixi a peu

“La veritat és que tenim les expectatives molt altes. És la primera edició que se celebrarà amb normalitat i encara que no hem fet una previsió numèrica de turistes, esperem que estigui ple de gent de fora del poble”, va explicar l’historiador de l’Alt Urgell Carles Gascón.A partir de les 18.00 es tallarà l’accés als vehicles, que es podran aparcar al llarg del camí del riu Segre, per evitar problemes de seguretat per a fallaires i públic assistent. Pel mateix motiu, quedarà restringit durant tota la tarda del 23 l’accés a la Verge Maria de les Peces. A més a més, des de l’organització segueixen pendents de la situació excepcional provocada per l’onada de calor i l’elevat risc d’incendis, per la qual cosa el programa podria tenir alguna alteració com ja ha passat en altres localitats que ja han celebrat la baixada de falles.La baixada de falles d’Alàs és un esdeveniment cultural inspirat en la troballa documental d’una menció de l’encesa de falles al Serrat de les Peces el 1543, que en el dia d’avui és el testimoni explícit més antic que es coneix sobre la celebració fallaire al Pirineu.

La festa es va perdre a Alàs en una data indeterminada però la notícia va inspirar la recuperació. La d’aquest any serà la segona edició d’època contemporània i algunes poblacions veïnes ja s’han plantejat celebrar aquesta festa en un futur pròxim a les seues localitats. Per la seua part, el director del Patronat de Turisme de la diputació de Lleida, Juli Alegre, va assenyalar que aquest 2022 s’estan superant tots els registres del 2021 i esperen que al juny es batin rècords a tot el Pirineu.

“Es tracta de la festa que marca l’inici de l’estiu i que genera un gran interès en els turistes”, va explicar Alegre. Un exemple d’això és Isil, amb una població de prop de 80 habitants durant l’any, que espera prop de 4.000 visitants, segons Mireia Mandicó i Xavi Ros, de la Associació Falles Isil, que sortiran el 23 de juny.

“Volíem obrir la festa i que cadascú pogués viure-la a la seua manera”

Violeta Font és una de les més de 10 fallaires dones que participen en la baixada de la Pobla de Segur.

“Vaig començar a baixar falles fa quatre edicions, sense comptar els dos anys de pandèmia”, explica Font. Al principi participàvem a la festa com a pubilles, però ens cridava més l’altra part de la festa.” Va ser un grup de vuit dones les que van proposar a l’Associació Cultural de Fallaires i Pubilles de la Pobla de Segur la possibilitat que cadascú pogués participar en la festa en el rol que volgués. “La nostra intenció sempre va ser obrir portes i en cap cas sabotejar la festa.

Crec que la gent de l’associació ho va entendre així i hi van votar a favor.” Segons Font, natural de la Vall Fosca, ser fallaire és “una experiència molt divertida i que sempre et deixa amb ganes de tornar l’any següent”. Aquest any, Font va tornar a participar en la baixada encara que no va poder encendre la falla fins a arribar a la Pobla de Segur.“Poder tornar a celebrar les falles és una cosa molt emocionant. Aquestes setmanes prèvies han estat molt emotives pel retrobament amb tota la gent.” Així explica Helena Huguet, de 27 anys, el que suposa la baixada de les falles per a ella.

Per a Huguet, l’arribada d’aquesta festa és el moment més esperat de l’any ja que “és una festa del poble organitzada per i per a nosaltres”. Des de molt petita, els seus pares la vestien de pubilla encara que cap d’ells participava de forma activa en la festa. “Els nervis comencen des del moment en què m’emprovo el vestit de pubilla mesos abans que arribi la festa.

Encara que per a mi hi ha tres moments destacats. En primer lloc, la trobada de les pubilles per esperar els nostres fallaires mentre veiem els llums a Santa Magdalena. Després, quan els fallaires arriben al poble, la tensió amb la qual els esperem i els busquem per donar-los el tros de coca i el moscatell abans de començar la desfilada.

Finalment, i per a mi el moment més important, el ball de la sardana a la plaça de la Pedrera”, apunta Huguet.Pel que fa a les ganes de recuperar la festa després dels dos anys de pandèmia, Huguet assenyala que “és impossible que surti alguna cosa malament, en tenim tantes ganes que hem treballat fins a l’últim detall. Jo m’he demanat vacances a la feina a Barcelona per poder estar col·laborant-hi des de primera hora del matí”.